Hi ha dues menes de persones a qui no agradarà ‘Això sembla el paradís’, l’última novel·la del gran escriptor nordamericà John Chever (1912-1982): les que es miren sense parar esment els companys de viatge al tren de rodalies i els que, situats a l’extrem d’aquesta militant indiferència, analitzen minuciosament el seu comportament i, abans d’arribar a l’estació de Sants, ja han presentat un complet anàlisi disseccionant els subjectes observats. En la novel·la, Cheever opta per una ironia tranquil·la, quasi curadora: en poc menys de 150 pàgines, hi analitza amb una prosa divertida i molt humana una petita comunitat nordamericana en la qual viu Lemuel Sears (el seu alterego?), que destaca en el retrat coral. Tanmateix, tot juganer, ell, declina presentar-nos un informe exhaustiu d’allò que veu… Això dota aquesta petita novel·la, editada amb la cura habitual pel Cercle de Viena, d’un imprevisible encant. ‘Això sembla el paradís’, diu ell; quan un altre hagués dit ‘això és el paradís’ o bé ‘això no és el paradís’. En aquesta prudent i delicada indefinició, Cheever manté viva la flama del misteri que han de tenir totes les novel·les que valen la pena.