Yes, minister + The West Wing + Teléfono rojo, volamos hacia Moscú? + The Queen (*)= In the loop. Imprescindible comèdia política, aquesta, en la forma d’un infecciós ‘vodevil’. ¿Com es va ‘cuinar’ la invasió d’Irak? ¿Quines reunions van precedir la decisió final? ¿Mitjançant quines gestions els governs anglesos i estatudinenc van recopil·lar les proves necessàries per iniciar la ‘captura de les armes de destrucció massiva’? Les preguntes són ben pertinents, però no tenen una resposta clara, en aquesta delirant pel·lícula que té més de libel, que no pas de documental. Accelerada i magistralment interpretada per Peter Capaldi –no oblidarem mai la seva odiosa recreació del cap de comunicació del govern Blair (?), Malcom Tucker– In the loop fotografia la cara més grotesca i caòtica de l’exercici del poder. La guerra d’Irak ajuda a situar l’espectador amb un referent proper, però és una mera excusa, aquí. In the loop és interessant perquè retrata bé una realitat calidoscòpica, que va més enllà de la crisi a l’Orient mitjà i que també, fins i tot, va més enllà del sector professional amb el qual es centra el film: el que gira al voltant dels passadissos de la política. In the loop fotografia bé la pressa desenfocadora amb la qual avui, siguem advocats, periodistes, metges o polítics, hem de prendre les decisions. Per això les rialles dels espectadors, a la sala de projecció, són tan entranyablement solidàries.

* L’Àlex Gutiérrez afegeix a l’eqüació, amb bon criteri, la versió anglesa de The Office.