• Escolta el pòdcast aquí.
• Recupera en aquest enllaç els altres capítols.

Hi ha moments vitals que canvien per sempre la manera com mirem el món. Passar de fill a pare o mare n’és un. La maternitat és un punt d’inflexió que sacseja rutines, prioritats i llenguatges i també és (o pot ser) motor creatiu. Reprenc una nova temporada a Badalona Matí del meu espai mensual ‘Cançons per explicar el món’, amb quatre discos que comparteixen aquest fil conductor: àlbums concebuts després que les seves autores esdevinguessin mares i que, d’una manera o altra, reflecteixen l’impacte d’aquesta nova condició. Quatre veus molt diferents —Laura Marling, Anna Andreu, Natalie Merchant i U.S. Girls—, però travessades per una mateixa experiència: la maternitat com a inspiració i mirada artística.

• Laura Marling – Patterns in Repeat (2023): La cantautora anglesa va escriure aquest disc després del naixement de la seva primera filla. És una obra íntima (podríem dir fins i tot domèstica) que parla del cicle de la vida, de les rutines i de les herències emocionals. En una de les cançons, Marling canta: “Tenir els teus fills, el teu ramat d’ocells / La teva branca entre el bosc… Un patró que es repeteix i mai no s’acaba”. La música esdevé aquí un relat sobre com allò més quotidià pot adquirir dimensió poètica, i com ser mare o pare és també, d’alguna manera, repetició i connexió amb la llarga cadena de les generacions. (continua)

• Anna Andreu – Vigília (2024): Un àlbum escrit a les portes de la maternitat i gravat entre bressols i matinades. Algunes cançons es van enregistrar aprofitant les hores de son del petit Ovidi. ‘Mentrestant’, Andreu –acompanyada de Marina Arrufat, amb qui comparteix relació personal i artística– canta la contradicció d’estimar sense descans i, alhora, sentir-se exhausta: “Que les vull petites, les meves passes / Per no allunyar-me’n molt, per no allunyar-me’n gaire”. Una obra que mostra com la maternitat pot ser alhora refugi i tempesta. Allò que ens omple d’energia i també el que ens la roba!

• Natalie Merchant – Leave Your Sleep (2010): Una obra monumental, fruit de sis anys de feina després del naixement de la seva filla. Merchant va convertir una trentena de poemes infantils i clàssics en cançons, amb la voluntat de transmetre el poder de la paraula i la música a la seva filla. El disc és en realitat un llibre, perquè ve acompanyat d’un assaig en què l’ex frontwoman dels 10.000 Maniacs explica cadascuna de les seves eleccions. En les seves paraules: “aquesta col·lecció de cançons és part d’una llarga conversa que vaig mantenir amb la meva filla durant els seus primers sis anys de vida. És el registre del nostre món compartit, tal com el vaig descobrir ple de delit i de sentit, a través d’històries i poemes extrets de la tradició oral, de cançons populars i de textos antics i oblidats. En aquestes pàgines hi desfilen princeses xineses i fills de conserges, gegants i gripaus de contes de fades, mareses i elefants, mariners i gitanos, nens orfes i germans i germanes, fades, monstres i bèsties salvatges… Un univers que vaig voler donar-li a conèixer amb la meva pròpia música, per mostrar-li com la paraula, amb els seus ritmes musicals i capes de significat, pot esdevenir la més poderosa de les possessions humanes.”

• U.S. Girls – Bless This Mess (2023): Meg Remy, l’ànima de U.S. Girls, va viure l’experiència de la maternitat en ple confinament i d’aquí en va sortir un disc vibrant i irònic. Funk, soul i pop retro que conviuen amb imatges quotidianes de criança. La cançó Pump arrenca amb el so d’un extractor de llet, convertit en ritme musical i símbol de tot el que implica cuidar. El disc oscil·la entre el cansament i la festa, la intimitat i la crítica social, amb una dosi necessària d’humor i desdramatització.