Alícia al país de Murakami

M’agrada que la nit, en les novel·les d’Haruki Murakami, tingui tants neons i que la ciutat es mostri en la foscor, com el lloc on es trenquen totes les normes. L’escriptor japonès em fa sentir com l’Alícia de Lewis Carroll, quan s’endinsa al país de les meravelles. Com en la novel·la de l’anglès, les meravelles tenen, a After Dark, l’última de Murakami, una bellesa estranya, torbadora, i conciten tantes preguntes que, al capdavall, no paga ni la pena mirar de respondre-les. Apunt al marge: potser la vida és això, acceptar les preguntes que no podrem respondre. 

2 thoughts on “Alícia al país de Murakami

  1. Realment Murakami ens planteja un munt de preguntes que val la pena llegir.. i saber que, com bé dius tu, no val la pena mirar de respondre-les. Simplement, això és la vida :)

  2. He llegit algunes de les obres de Murakami. Totes expressen un estat d’ànim que reflexa plenament el pensament contemporani romàntic. Pensament proper a l’impotència de l’individu en front de les atrocitats del sistema.
    La societat que retrata L’Haruky, prou evolucionada, i alhora devorada per l’esmentat sistema, es un fidel exponent del nou romanticisme i del que representa el reconeixement de que ja tot està perdut.
    De fet, el suïcidi n’ha estat vinculat fortament a aquesta civilització com a solució inevitable a l’impossibilitat de trobar la resposta a l’etern interrogant…
    Malgrat tot, es pot resistir si es produeix un blindatge social estricte.
    La nit, com molt be dius, es un oasi que permet aquesta evaporació personal i individual…
    Malgrat tot, l’endemà retrobem la persistent realitat…
    Links per a la resistència: Hubert Selby Jr., Paul Auster, Wong Kar Wai, Aki Kaurismäki, Jim Jarmusch…
    Links per a l’horror: La banca, les monarquies i els exercits.
    Salut
    Jordi Moliner 
    Arquitecte.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *