En les cançons de Randy Newman es descabdella un món. Novel·la en primera persona, toponimia precisa, el dubte que ens emiralla en un sol detall, la picada d’ull de l’oncle murri al final d’un dinar familiar, l’anècdota erudita que a penes surt en cap manual d’història, l’horror de la guerra en la figura d’una noieta desvalguda, reflectida en el vidre de les ulleres de l’assassí, l’ensulsiada del marxisme apuntada en una reunió d’ampa en una escola de luxe de Beverly Hills… En les cançons d’aquest artista palpita una gran novel·la. El dilluns, l’escriptor Ramon de Espanya el comparava amb Cheever i Carver; unes setmanes abans, Quim Monzó n’elogiava la mirada literària. Ahir, dimarts, 4 de maig, l’escriptor i cineasta David Trueba i el popstar Lluís Gavaldà es movien impacients a la seva butaca del Zorrilla. Faltaven uns pocs minuts perquè Randy Newman debutés en exclusiva a l’estat espanyol dins el Blues&Ritmes. Totes les entrades exhaurides, naturalment, per disfrutar amb aquest gran escriptor de cançons –o hauríem de dir aquest gran escriptor que fa grans cançons?–, figura crucial en la història de la música popular al segle XX.