Red de mentiras (Body of lies) és la nova pel·lícula de Ridley Scott i és alguna cosa a mig camí del thriller bèl·lic i l’assaig de política internacional. Jo li he vist moltes relacions amb Black Hawk Derribado (Black Hawk Down), el seu film del 2001, sobre la crisi de Somàlia. En tots dos casos, el director aborda amb cruesa com són els conflictes armats avui. La violència i la urgència han fet saltar tot heroisme o moral, el soldat ‘salvador’ s’embruta i es converteix ben aviat, ell també, en agent del desordre. Scott obre el film amb imatges de les tortures als detinguts iraquians, marcant el to d’una pel·lícula molt incòmoda per les seves constants ambiguetats.

La Trina Milan escriu en el seu blog sobre aquest film i ho fa de forma tan encertada que us en presento un fragment: “A la pel·lícula, –diu la Trina Milan–, Di Caprio en el seu paper protagonista, expressa la necessitat de conèixer perfectament la cultura i la forma de viure de l’Orient Mitjà per poder aconseguir èxit en la seva feina, cosa que no és compartida per els qui són els seus caps a la seu de la central d’inteligència. Finalment, DiCaprio es salva justament per la seva coneixènça del lloc on és. Serà capaç Obama d’aplicar a la seva presidència el coneixement de la diversitat cultural d’on prové?” Estic d’acord amb l’anàlisi, tot i que amb alguns matisos: és veritat que es reivindica el ‘coneixement sobre el terreny’, però aquest es vincula al treball coordinat amb els serveis d’intel·ligència d’una monarquia corrupta i violenta. Potser es guanya en eficàcia… però el problema no s’aborda en la seva arrel. Caldrà demanar a Obama que vaig més enllà d’un canvi d’aliances, per convenient que aquest sigui.