L’altre dia, i en la meva faceta de president
d’Òmnium Cultural al Barcelonès Nord, vaig participar en un debat a Televisió sobre
Badalona sobre l’elecció de Badalona com a Capital de la Cultura
Catalana el 2010. Com passa en aquesta mena de cites, el temps es va
fer curt i em vaig quedar moltes coses al pap, moltes idees que
m’hagués agradat plantejar, a més d’altres que voldria haver dit de forma més
clara, més convincent. La televisió és un púlpit immillorable,
però també és un espai exigent i rígid. Els minuts són or, i està clar que per
parlar de la cultura a Badalona no hi ajuden gaire els cronòmetres. (continua)

En un moment determinat, la conductora del debat va preguntar als
convidats: quina carta als reis fan les entitats? Era una manera
simpàtica de demanar quins projectes tenen al cap les associacions. Sé
que no hi havia mala intenció. Però el llenguatge transporta el verí
més perillós quan hom baixa la guàrdia. Parlar de cartes als reis és com proposar una escena en la qual hi ha una figura magnànima que
aprova, que concedeix, que perdona (l’Ajuntament?)… i una altra que
suplica i espera delerosa que ‘els desitjos es compleixin’, com si
fossim vailets en pantalons curts (les entitats?). Revela, en el fons,
una visió de la cultura paternalista i subsidiària.

Res de
cartes als reis, vaig dir jo. Parlem de tu a tu, reconeixent la feina
de tots, cadascú segons les seves capacitats, però també segons les
seves potencialitats. Una política cultural s’aplica des d’àmbits
diversos, i hi tenen lloc actors diferents. No ens en podem oblicar
cap! Aquesta és una de les idees que l’entitat que presideixo va
intentar posar damunt la taula fa uns dies en un acte de debat, que va
comptar amb la participació del consultor cultural Antoni Laporte. El
títol de l’acte era prou ambiciós: De què serveixen les polítiques
culturals?

Vam trobar la resposta? No, naturalment. Però si que
vam sortir amb la prometedora certesa que, en tot cas, per definir una
política cultural cal tenir abans una visió estratègica i cal saber amb
qui i amb què comptem? La visió estratègica no la tenim, bé que vam
estar treballant dos anys en un document, que caldria revisar i que en
alguns punts és discutible, però que, inexplicablement!, guardem en un calaix! D’altra banda, sabem amb
qui comptem? Crec que no. En tot cas, deixeu-me dir que fent ‘cartes
als reis’ no anirem enlloc. La Capital de la Cultura Catalana no tindrà
una gran repercussió fora del terme de Badalona, però pot ser –ha de
ser!– una oportunitat per passar, finalment, a la transformació de les
coses, per aprendre a treballar de forma més eficient, més coordinada, per aprofitar millor el que tots tenim per oferir a la ciutat. Per fer-ho no ens faran falta cartes als reis. Fa temps
–anys!– que ens hem fet grans!