D’una esgarrapada, la màquina esventra l’edifici

“D’una esgarrapada, la màquina de demolició esventra l’edifici per deixar veure, darrera un núvol de pols i soroll, la intimitat d’una casa, ara ja deshabitada. Uns minuts després, el vianant es podrà entretenir resseguint sense gaire dificultat les pistes d’una vida –ara transplantada en un altre lloc– a través del que ara il·lumina de forma excepcional la llum natural. Les rajoles de la cuina, el paper pintat del mejandor i els pòsters de l’habitació del jove de la casa restaran a la vista de tothom, com si fossin un exposició retrospectiva, només a l’abast dels badocs.” Publicat en la columna setmanal que feia a El Punt, el gener de 1998. El text (no la foto!), del qual he seleccionat un primer paràgraf, era una crònica de l’enderroc de part de la Via Trajana, a Sant Adrià de Besòs.

2 thoughts on “D’una esgarrapada, la màquina esventra l’edifici

  1. Oriol, a mi aquestes parets sempre m’han apassionat. I sempre m’he imaginat la vida que han vist i la gent que hi ha viscut! Sempre me les miro…

  2. Oriol, a mi aquestes parets sempre m’han apassionat. I sempre m’he imaginat la vida que han vist i la gent que hi ha viscut! Sempre me les miro…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *