El lloc on passen les coses

És fàcil que coneguin algun badaloní o badalonina: no els sorprèn la manera com parlen de la seva ciutat? Se’n queixen continuament, però rera les lamentacions palpita un orgull ferit i desorientat, però orgull, al cap i a la fi. Els irreductibles badalonins no han deixat mai de preguntar-se que són, d’on venen, on van. Són preguntes que han guanyat pes darrerament amb l’arribada d’això que hem convingut a anomenar la ‘nova immigració’. Tota societat es fa, continuament, aquesta mena de preguntes i els catalans fins i tot les hem batejat amb un nom: el debat identitari. Les preguntes ens han d’esperonar, no pas paralitzar-nos. I a Badalona? Badalona es debat a si mateixa en clau local; però també en clau de país, si és que és possible diferenciar una i altra esfera. Ens esperonen, les preguntes sobre qui som i on anem? Immersos en un continu urbà de fascinant complexitat, el debat identitari es viu amb algunes peculiaritats, i crec que si, que les preguntes ens comencen a empènyer a fer coses. (continua…)

El Partit Popular va convertir aquesta ciutat en el lloc on experimentar nous formats de comunicació política: el vídeo dels 7 minuts que tanta polèmica va provocar conjugava el vell discurs de l’odi i la por amb sintaxi nova, gràcies a You Tube. La gent del Partit Popular bé que va entendre que aquest era un lloc clau, que a l’àrea metropolitana era el moment d’intentar respondre preguntes!

Però i nosaltres? Catalunya es juga el futur a la meva ciutat, i en les ciutat que són com la meva ciutat: Santa Coloma, Cornellà, Sant Adrià, l’Hospitalet, etc. Enlloc com en aquests carrers bulliciosos i dinàmics es perfila el repte amb més claredat. No hi ha temps per parlar del 1714, els papers de Salamanca o de la memòria històrica (bé que cal continuar treballant en aquests camps, s’entén). Hi ha una urgència engrescadora en la mirada de moltes persones que tot just han arribat al país. Què els diem? Com ens presentem? Cal dir, hola, benvinguts. Això abans que res. Però hi després? Quedem? Parlem? Si, és això. Aquí les coses van molt ràpid, es juga fort.

La gent del catalanisme ens hem passejat poc per aquests carrers… i, en canvi, és aquí on estan passant les coses, aquí és on es forja el nostre futur. Per això és tan important que Òmnium pugui fer feina en ciutats com la meva ciutat. Per això és tan important que tirin endavant iniciatives engrescadores com la xarxa d’acollida promoguda per la Regidoria de Drets Civils i Convivència i que compta amb el suport d’una xarxa d’entitats variada i real. És en aquest espai que hem començat a parlar. Les preguntes ja les saben: qui som, d’on venim, on anem. Però em sembla que les respostes seran, aquest cop, una mica diferents. Ja toca. 


Aquest és l’article que he publicat al número 10 de la revista d’Òmnium Cultural. Aquí teniu la pàgina escanejada. 

3 thoughts on “El lloc on passen les coses

  1. hola Oriol! t’acabo de descobrir, però en realitat ho he fet a través del teu bloc antic. només volia dir-te que m’agrada com escrius, com t’expliques, i m’ha encantat el teu problema amb la Kidman, tots en tenim un de tatxat per llei!

  2. La que sembla més important, és qui som? I aquesta és molt clara, som catalans. (Encara que molt mediatitzats per l’Estat espanyol).

    No importa d’on venim o a on anem.

  3. …que tot això ho havia llegit ja en algun lloc.

    Bé, a mi em sembla que el pitjor de tot és que després de 30 anys de democràcia i autogovern encara no hagi calat la identitat catalana en aquests barris. I la llengua amb prou feines.
     Malgrat la immersió lingüística em trobo gent que no sap mantenir una conversa fluïda en català. Vull dir gent jove nascuda i escolaritzada aquí.

    És digne d’estudi com fa un parell de dècades la gent que viu (vivim) en aquests barris trobavem en la quotidianitat més referents catalans que ara. Encara que només fossin programes de televisió…

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *