Discos publicats el 2018 i que he escoltat força i que m’han agradat suficentment com per figurar en aquesta llista. Agafo prestat del Fernando Navarro aquesta reflexió sobre el caràcter sempre ‘provisional’ de qualsevol llista.
- Look now – Elvis Costello
- Warm – Jeff Tweedy
- Record – Tracey Thorn
- In the blue light – Paul Simon
- Uniform Distortion – Jim James
- An american treasure – Tom Petty
- True meanings – Paul Weller
- American Utopia – David Byrne
- Broken politics – Neneh Cherry
- Dirty computer – Janelle Monae
- Versatile – Van Morrison
- Blanc – Ferran Palau
- El mal querer – Rosalía
- The horizon just laughed- Damien Jurado
- Ventriloquism – Meshell Ndegeocello
- God’s favourite costumer – Father John Misty
- Cloud symbols – Graham Parker
- 13 rivers – Richard Thompson
- Lamp it prose – Dirty Projectors
- Vanished Gardens – Lucinda Williams + Charles Lloyd and The Marvels
- Whistle Down the Wind – Joan Baez
- All that reckoning – Cowboy junkies
- She remembers everything – Rosanne Cash
- Hell on – Neko Case
- The old guys – Amy Rigby
- Parnàs – Roger Mas
- The Prodigal Son – Ry Cooder
- In the rainbow rain – Okkervil River
- How to solve our human problems – Belle & Sebastian
- Bottle it in – Kurt Vile
- Widdershins – Grant-Lee Phillips
- The lookout – Laura Veirs
- Another time – Another Place – Jennifer Warnes
- Night train 57 – Dsn Zanes i Claudia Eliaza
A banda d’aquestes novetats, aquest any he estat molt ficat en el darrer període de les Indigo Girls (del 2000 en endavant), he repescat els discos dels vuitanta dels China Crisis i Aztec Camera, he descobert bons matisos en alguns discos de l’Elton John dels 2000 i he flipat amb colors amb el Mô del Joan Manuel Serrat (que no coneixia).
Pingback: Els (meus) discos del 2019 | oriolllado.cat