Un disc de Nadal diferent

Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn (Everything but the girl) és un dels millors discos de Nadal ever, tant que també és indicat per als que aquestes festes… pse. Intel·ligència i sensibilitat sense sucres afegits. Darrer espai del 2024 a Badalona Matí. El podeu escoltar aquí.

Conté dos temes propis amb fusta d’estàndard, i versions exquisides de Magnetic Fields, Ron Sexsmith, Low, Randy Newman, The White Stripes, Dolly Parton, Sufjan Stevens i Joni Mitchell. En aquest enllaç ella mateixa explica el sentit del disco.

No és un disc molt alegre, cert, però és un autèntic tresor… amb lloc destacat en el meu TOP personal de christmas album conjuntament amb els de Nick Lowe, Phil Spector, Vince Guaraldi, Sufjan Stevens, Beach Boys, Andrew Bird, Ella Fitzerald… Els podeu recuperar en aquest programa de fa un parell d’anys.

Si voleu recuperar altres capítols de Cançons per explicar el món a @BadalonaMati amb Núria Rodríguez, podeu triar i remenar en aquest link.

Música sobre el 7è art

Aprofitem la celebració del Filmets 50 anys per dedicar el Cançons per Explicar el Món al setè art. Ho farem amb Joe Jackson i el seu Happy Ending (perquè tothom vol un final feliç de pel·lícula a la seva història d’amor!) i la Song of the End of The Movie, una cançó preciosa de Joan Baez, i que ens parla al contrari de la que l’ha precedida de ‘mals finals’. També sonen That’s Why God Made the Movies de Paul Simon (el gran himne al cine com a ‘refugi’ emocional) i Los Fantasmas del Roxy de Joan Manuel Serrat (dels esperits del vell Hollywood que es resisteixen a morir). A l’episodi podreu escoltar igualment la Carly Simon i el seu You’re So Vain (dedicada a Warren Beatty), My Girl dels Temptations (representant al programa de la cançó que acaba donant nom a una peli), You Can Leave Your Hat On (dels temes que es fan famosos gràcies a un film, i que acaben sent conegudes com ‘aquella cançó que sonava en aquella peli, recordes?) o Highway Patrolman, de Bruce Sprinsteen (que va servir per inspirar el primer llargmetratge de Sean Penn, the Indian Runner).

Continue reading

Entrenar la mirada

L’anomenada perifèria no descriu un territori de segona per si mateix sinó la relació de subordinació que un determinat indret té en una mirada determinada. Perifèria en relació a quin centre? A partir de quins criteris, o millor dit a partir de quines quotes de poder i influència, definim allò que va primer o va segon? No és ni neutral ni objectiu. A qui descriu la perifèria, per tant? Potser ens diu més coses del desconeixement o les prejudicis de la persona que l’empra, que d’aquella realitat que vol explicar.

Santa Coloma o Badalona són perifèria? Sí i no. Ho són en la mesura que se situen massa sovint al marge del relat principal i que la manera com són explicats és esquemàtica o estigmatitzadora, però no ho són en relació al seu pes o interès en la realitat d’un país. 

Per sort, cada vegada és més difícil adduir desconeixement de la realitat diversa i potent del projecte col·lectiu en moviment que som; i, sembla evident, perquè així ens hi convida la realitat quan parem uns segons per observar-la, que el que hi ha són altres centralitats possibles; que tot és una qüestió de punts de vista, i quan més calidoscòpica sigui la nostra mirada més ric allò que hi veiem.

Tres bones notícies recents, en aquest exercici (perquè és un exercici) de treure’ns mandra i llocs comuns per mirar d’una altra manera la realitat que ens envolta. (continua)

Continue reading

Català (llengua d’acollida)

Aquest curs que acaba he recuperat una cosa que m’agrada molt: ajudar a l’equip del Servei de Llengües i Terminologia de l’Universitat Politècnica de Catalunya a fer l’acollida d’estudiants de mobilitat a la llengua i la cultura catalanes. Fa ja molts anys que ho faig (amb el parèntesi obligat 2015-2021); però aquests darrers mesos he treballat sobretot amb estudiants de doctorat i investigadors vinculats amb els centres de recerca de la Universitat; es tracta de sis sessions organitzades a mode de seminari de treball que donen per un intercanvi molt estimulant entre cultures i en el qual el català esdevé fil conductor i porta d’entrada a la realitat del país!

Gràcies per la confiança Marta de Blas Abante i Jordi Pujol-Nadal (a la foto de dalt, en l’acte institucional de benvinguda als estudiants de doctorat del novembre passat).

De camins… i viatges

Darrera programa de la temporada amb Cançons per explicar el món. La cosa va de camins i viatges, i avui ‘fem quilòmetres’ amb Tom Waits, Erykah Badu, Vampire Weekend, Antonia Font o Jonathan Richman. Et ve de gust conèixer món? Emès el 12 de juny de 2024, en un espai conduït per Núria Rodríguez a Badalona Matí, Ràdio Ciutat de Badalona.

  • Recupera’l a spotify o a iVoox.
  • Aquí tens la llista per escoltar les cançons a Spotify o a Tidal.
  • En aquest enllaç pots escoltar la resta de programes de Cançons per explicar el món.

Minúscules i majúscules en una foto

[ Article publicat al diari Línia ]

Ens ha deixat en Joan Guerrero, fotoperiodista a i des de Santa Coloma de Gramenet, català d’elecció i també de convicció. Convicció en un país viscut des de la ciutat, des del barri, i també des de la mal anomenada perifèria. Un patriotisme en minúscula, el seu, i en canvi tan majúscul en mestratge i exemplaritat.

Poques mirades com la seva en el retrat de l’àrea metropolitana i la seva complexa i viva realitat… Inicialment, des d’aquesta gran escola de periodisme i transformació social que va ser Grama i, després, sense perdre en cap moment la connexió colomenca, també a través d’algunes de les grans capçaleres del país. En Joan ens deixa imatges plenes de força i intenció, i un missatge implícit que ens convida a mirar i remirar per veure més enllà en unes fotografies que defugen la condescendència i la cursileria. Fotografia a peu de carrer. En tots els sentits (i amb tota la força) de la paraula. (Continua llegint)

Continue reading

Les lliçons de tres (bones) notícies

Tres titulars de fa uns pocs dies a la comarca. El primer: la Constel·lació del Gorg, a Badalona, serà el primer projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús del Barcelonès Nord, prefigurant un nou model de tinença en clau cooperativa cada vegada més habitual en altres zones del país, però que en aquesta part de l’àrea metropolitana encara no tenia un referent. El segon: el programa ACOL –acrònim d’acollida–, impulsat pel Govern, permet a les entitats socials contractar persones migrades que es troben enmig dels ‘kafkians’ processos de regularització. El Círcol i Càritas s’hi han acollit i ja han fet el primer i positiu balanç. El tercer: el festival itinerant d’arts contemporànies en català, el Límbic, es farà el maig d’aquest any a Santa Coloma de Gramenet, promogut per Òmnium Cultural situant el Baix Besòs en el mapa cultural del país.

Tres bones notícies que conviden a unes quantes reflexions, més enllà de la justificada satisfacció que, per elles mateixes, ens aporten: (continua llegint)

Continue reading

48h Open House, aquest any a Santa Coloma

Rehabilitació d’una caseta noucentista del carrer de Jaume Gordi a Santa Coloma de Gramenet (Fernando Nieves, 2023), visita dins del 48h Open House BCN.

Aquest any, també destaca de la programació en clau comarcal el resum que en feia l’Adrià Oliver Casamajor, disponible aquí i aquesta selecció.

Continue reading

Biblioteques en continu urbà

La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.

La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.

I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)

Continue reading