Recuperem la cultura i els llibres a la fira de Sant Jordi de Badalona

+ARTICLE PUBLICAT A L’INDEPENDENT ORIGINALMENT

Una empresa de sabons al cor de la Fira de Sant Jordi gestionava multituds, mentre algunes de les entitats que al llarg de l’any organitzen presentacions i activitats literàries quedaven marginades a l’extrem de la fira, on amb prou feina arribava la gent; una parada amb llibres infantils d’editorial i qualitat dubtosa a tocar de la plaça de la Vila mentre les llibreries de la ciutat, que tanta feina fan els 365 dies de l’any, quedaven desconnectades a un racó de la Plaça Pompeu Fabra. Dues imatges que obliguen a una reflexió a Badalona que hauria d’interpel·lar el govern del PP (no soc optimista) però que, principalment, hauria de fer pensar (i actuar) al teixit cívic. Com podem recuperar una Fira de Sant Jordi cívic i cultural? Com assegurem una festa participativa, popular i que vagi més enllà de la penosa còpia de les ‘Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio’ en què corre el perill d’acabar caient.

Amb tot, abans de seguir, crec que està bé fer una mica d’història.

Continue reading

La difícil contenció, troballa literària

‘Un assumpte familiar’ de Claire Lynch (Periscopi, 2026): un llibre d’una tendresa feridora i una mirada gens òbvia a la violència institucional que el patriarcat imposava a les dones que sortien del marc de la normalitat fa només unes poques dècades (en la novel·la dues dones lesbianes, a qui arrabassen els infants per la seva ‘protecció’). La Claire Lynch treballa aquesta història a partir de tres punts de vista, el de la filla ‘abandonada’, el del pare que inicia el procés de separació i el de la víctima; i ho fa amb sensibilitat, molta empatia i amb un to contingut que, penso, és molt difícil d’aconseguir i que aquí és la gran troballa de la novel·la. Molt recomanable.

Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica

El llibre del no, de Tsitsi Dangarembga (L’agulla Daurada, 2024, amb traducció d’Aurora Ballester i pròleg de Jordi Nopca): És la segona part d’un llibre que no és imprescindible haver llegit (Neguit permanent, publicat per Tigre de Paper), tot i que a mi m’agradat abordar primer perquè l’obra en qüestió té un sentit clarament cronològic. En tot cas, el plantejament és molt interessant: la història d’una nena/jove feta a si mateixa i que fuig de la violència d’una Rodhèsia a punt de ser Zimbawe, un país en guerra, en definitiva; i una família tradicional que no l’entén (perquè ni vol ni pot) i que és ‘adoptada’ per un tiet que li projecta unes expectatives insuportables quan l’apunta a una escola d’elit blanca. M’ha interessat posar-me en la pell i els ulls de la jove Tambu, i totes les trampes de la discriminació i el racisme (les més evidents i sistèmiques i les ‘auto’ inflingides). És un llibre molt ben escrit i amb una mirada, trista i desesperançada, m’ha semblat. Signa una escriptora del país (que sap de què escriu). Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica. Molt bé l’Agulla Daurada per facilitar-ho en català!

No és nostalgia, és ‘millor’

El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama, 2025): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon en un llibre amb un (bon) humor especial. M’ho he passat teta!

Tres fragments que m’han agradat:

Continue reading

Moments que ho canvien tot

Entre amics, de Hal Ebbott (Periscopi, 2026): a estones l’he trobat una mica massa afectat, amb un excés d’adjectius. Els meus ‘problemes’ amb la forma s’han anat temperant a mesura que avançava en el llibre, certament addictiu, i he entrat a fons en una història d’altra complexitat que dissecciona amb molta intel·ligència i sensibilitat com un esdeveniment violent desestabilitza les precàries relacions de poder i dependència d’un grup d’amics de tota la vida i els seus fills. És un llibre aspre, dur, cosa que el text de la coberta no acaba de reflectir (suposo que per convertir-lo en una peça més interessant a l’aparador de la llibreria). El final (que sembla una mica aquells de ‘esculli la seva aventura’) m’ha sorprès una mica, però no invalida un llibre d’aquells que fan pensar i que, crec, deixarà una certa petja.

També a Goodreads.

Fight like a girl! Dones empoderades

+ Escolta el programa aquí i en aquest altre link, recupera les cançons a Spotify i Tidal.

Encara sota l’influx del 8M (més important que el dia en si, ho són els 364 dies restants!) el ‘Cançons per explicar el món’ d’aquest març (en aquest enllaç pots recuperar tots els capítols) l’he dedicat a un seguit de dones que no demanen permís i que a través de la seva música es reivindiquen sense complexos i es comprometen amb una lluita en clau present.

Aquest espai mensual el podeu escoltar en directe al magazine Badalona Matí (94.4 FM), conduït per la Núria Rodríguez, i també a la plataforma de pòdcasts iVoox. La llista hauria pogut ser infinita (Joni Mitchell, Nina Simone, Patti Smith, Rosalía o Taylor Swift en podrien haver format part), però al final la cosa ha quedat així:

Continue reading

El naufragi va més enllà de Can Casacuberta

El cas de la Biblioteca Can Casacuberta, tancada des de fa sis anys, s’ha convertit en un rotund exemple de mala gestió pública: més d’un milió d’euros invertits en els darrers anys en pedaços, licitacions fragmentades i “problemes ocults” que apareixen sempre a l’últim minut (ho explica bé aquest article de l’Independent). Tanmateix, Can Casacuberta és només la punta de l’iceberg d’una xarxa cultural que a Badalona s’enfonsa silenciosament i des de fa temps. El naufragi, crec que no és una paraula exagerada, va més enllà del cas de l’equipament insígnia a la ciutat. (continua)

Continue reading

#llegits amb punt i seguit

Aquest ha estat el meu 2025 en lectures. 16.564 pàgines i 61 llibres. Busques inspiració? Explora una llista de 61 llibres imprescindibles per a aquest 2025. De la narrativa més potent de l’Altra Editorial, Periscopi o Anagrama a la millor novel·la gràfica i assaig musical. Per cert, que m’ho he passat molt bé! En aquest enllaç de Goodreads podeu repescar les ressenyes publicades, i en aquest altre a ‘X’ una versió més sintètica. Espero que us desperti el cuc de la curiositat lletraferida.

Continue reading

Cultura en disputa, alguns apunts breus

Els joves volen més cultura, la volen en català, arreu del país i accedir-hi sense barreres econòmiques. Molt interessant l’estudi encarregat per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium i amb un títol que ho diu tot (i bé): Cultura en Disputa. A continuació uns breus apunts (i l’enllaç per descarregar l’enquesta).

Continue reading

Català a Badalona: sense excuses

Aquest agost, el Govern de la Generalitat ha demanat formalment als ajuntaments que intensifiquin el seu compromís amb el Pacte Nacional per la Llengua. Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, argumenta l’executiu, tenen un paper fonamental en la promoció del català. Des de la proximitat, diu la teoria, es poden detectar necessitats específiques, generar complicitats amb el teixit cívic i desplegar accions concretes que facin del català el que ha estat i ha de continuar sent, un instrument de cohesió i d’oportunitat.

Tot un repte, passar de la ‘teoria’ a la pràctica, i més en un municipis com Badalona, que trenca tots els motlles, i en què la llengua del país viu una realitat precària tant pel que fa al seu ús social, com a la dificultat que les persones que la parlen habitualment tenen per exercir els seus drets lingüístics.  

El Govern proposa, entre altres mesures, que cada ens local designi un responsable polític per liderar les polítiques de llengua, que s’impulsin plans locals adaptats, que s’incorporin clàusules lingüístiques en la contractació, que s’asseguri el compliment de la normativa i que els treballadors de l’Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans. També anima a crear taules locals, enteses com a espais de coordinació amb el teixit associatiu, educatiu, cultural i econòmic. La comunicació oficial enviada als consistoris inclou, finalment, una moció perquè els plens municipals aprovin la incorporació de cada ajuntament al Pacte. (continua)

Continue reading