Aquest ha estat el meu 2025 en lectures. 16.564 pàgines i 61 llibres. Busques inspiració? Explora una llista de 61 llibres imprescindibles per a aquest 2025. De la narrativa més potent de l’Altra Editorial, Periscopi o Anagrama a la millor novel·la gràfica i assaig musical. Per cert, que m’ho he passat molt bé! En aquest enllaç de Goodreads podeu repescar les ressenyes publicades, i en aquest altre a ‘X’ una versió més sintètica. Espero que us desperti el cuc de la curiositat lletraferida.
Els joves volen més cultura, la volen en català, arreu del país i accedir-hi sense barreres econòmiques. Molt interessant l’estudi encarregat per l’Escola de Formació Guillem Agulló i Òmnium i amb un títol que ho diu tot (i bé): Cultura en Disputa. A continuació uns breus apunts (i l’enllaç per descarregar l’enquesta).
Aquest agost, el Govern de la Generalitat ha demanat formalment als ajuntaments que intensifiquin el seu compromís amb el Pacte Nacional per la Llengua. Els municipis són l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, argumenta l’executiu, tenen un paper fonamental en la promoció del català. Des de la proximitat, diu la teoria, es poden detectar necessitats específiques, generar complicitats amb el teixit cívic i desplegar accions concretes que facin del català el que ha estat i ha de continuar sent, un instrument de cohesió i d’oportunitat.
Tot un repte, passar de la ‘teoria’ a la pràctica, i més en un municipis com Badalona, que trenca tots els motlles, i en què la llengua del país viu una realitat precària tant pel que fa al seu ús social, com a la dificultat que les persones que la parlen habitualment tenen per exercir els seus drets lingüístics.
El Govern proposa, entre altres mesures, que cada ens local designi un responsable polític per liderar les polítiques de llengua, que s’impulsin plans locals adaptats, que s’incorporin clàusules lingüístiques en la contractació, que s’asseguri el compliment de la normativa i que els treballadors de l’Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans. També anima a crear taules locals, enteses com a espais de coordinació amb el teixit associatiu, educatiu, cultural i econòmic. La comunicació oficial enviada als consistoris inclou, finalment, una moció perquè els plens municipals aprovin la incorporació de cada ajuntament al Pacte. (continua)
El cicle Converses sota la Figuera, impulsat pel projecte cooperatiu Vall de Betlem i la Sargantana i que he tingut el plaer de moderar personalment aquest mes de juny, ha consolidat un espai de reflexió pausada, amb vincles intensos amb el territori, la cultura i la sostenibilitat a un dels cors més verds de l’àrea metropolitana, a pocs metres d’alguns dels barris més poblats d’Europa. Durant tres vespres de juny, sota l’ombra fresca d’una fantàstica figuera i amb la vinya de Sant Jeroni de la Murtra com a escenari, hem viscut una experiència que ha servit, més enllà de passar una bona estona —que en els temps que corren, ja seria un acte de per si prou meritori— sinó per reivindicar:
L’agricultura a tocar de ciutat com a eina de transformació social, a través de la recuperació de la vinya i el paisatge a la falda de la Serralada de Marina. Cal més suport polític i administratiu efectiu, que entengui el retorn social d’aquestes iniciatives, i que les afavoreixi amb una estratègia apropiada.
La dignificació d’un patrimoni natural menystingut, com és la Vall de Betlem, amb un gran potencial ecològic, històric i cultural. Això requereix polítiques públiques ambicioses i valentes (en línia al que exposava en aquest apunt al meu blog fa unes setmanes).
Veus valentes i singulars, com la de Rosa Rodon, amb una crítica ferma a l’excés de màrqueting en la gastronomia; o les de Roser Vernet i Júlia Viejobueno, que amb els seus llibres inclassificables ens recorden que la vida quotidiana també és un acte polític quan alinea idees i accions. I el pensament radicalment serè de Josep Maria Mallarach, que ens convida a reconciliar natura i cultura.
Sant Jeroni de la Murtra com a espai viu de cultura: de pensament, de vi i de comunitat. Un lloc fantàstic on fer cultura. (continua)
Aquests dies he llegit ‘Castellio contra Calví’ (La Segona Perifèria, amb traducció de Marc Jiménez Buzzi), l’assaig que Stefan Zweig va escriure en una Europa a les portes del nazisme. No hi menciona Hitler, ni Goebbels, ni Auschwitz (ni Trump, ni Abascal, ni Gaza), però cada paraula sembla escrita amb la voluntat de resistir-los. Una denúncia de com la religió —com qualsevol ideologia, avui també la política o la tecnocràcia— pot derivar en dictadura quan deixa de tolerar la dissidència. Una lliçó atemporal sobre la llibertat de consciència i la necessitat de resistència moral, que no pot ser més vigent (i urgent!). He seleccionat i transcrit alguns fragments del llibre, a veure si us animo a comprar-lo i digerir-lo amb calma.
En aquests temps en què les prestatgeries es van buidant per fer lloc a terabytes al núvol, i en què passem pàgines fent scroll en comptes de passar-les amb els dits, la música també ha canviat de suport, d’espai i, potser, també de ritme. Les llistes de reproducció automàtiques —calculades per algoritmes que coneixen els nostres gustos (diu la propaganda tech) millor que nosaltres mateixos— han guanyat terreny al ritual, gairebé litúrgic, de fer lliscar una agulla damunt del vinil.
És en aquest context que prenc partit —i poso en marxa el tocadiscos— per reivindicar la dimensió física de la música. Des del meu espai Cançons per explicar el món, conduït per Núria Rodríguez a Badalona Matí (94.4 FM) proposo un recorregut musical que vol ser més que una mirada nostàlgica: una defensa del disc com a objecte, com a artefacte cultural, com a memòria tangible. Un viatge sonor que vol fer valdre l’art des de la forma en què se’ns presenta, un art que exigeix atenció i complicitat. (continua)
Em fa la sensació que la “Magna Celebratio”, que diu tantes coses bones de Badalona, ens l’hauríem de creure més i això vol dir… més pressupost. En parlo en aquest article al Línia:
Fa dos mil anys, Badalona era Baetulo, i des d’en fa vint, la Magna Celebratio recrea amb gust, rigor i ambició aquella ciutat romana. Aquest festival compleix dues dècades reivindicant la història romana en una ciutat metropolitana que encara arrossega, per a alguns —cada vegada menys nombrosos—, l’estigma de ciutat dormitori.
Aquest esdeveniment de recreació històrica, organitzat pel Museu de Badalona i conegut popularment com “la Magna”, ha sabut trobar el seu espai en el calendari cultural del país gràcies a una fórmula reeixida que combina divulgació històrica rigorosa amb un format proper i participatiu. Enguany, la temàtica centrada en les celebracions romanes ha permès redescobrir rituals religiosos i civils, commemoracions militars o actes honorífics als governants que, d’una manera o altra, continuen tenint reflex avui dia en les nostres pròpies formes d’organització social i política. (continua)
Ja es troba a les llibreries ‘Uno de los nuestros’ el llibre sobre la darrera gira de Bruce Springsteen (Silex), editat per Toni Castarnado, amb pròleg de Neo Sala i en el qual col·laboro conjuntament amb els periodistes Guillem Vidal, Fernando Navarro, Miguel Martínez, Jordi Pujol i Nadal, Hector Garcia Barnés, Santi Comelles, Joan Barnils i els fotògrafs Jordi Vidal i Sergi Fornols.
En parla en Xavi Cervantes a l’ARA i aquí podeu veure on signarem exemplars el dia de Sant Jordi.
“Encara que no hem parlat de Trump directament, hem vist un retrat de la societat nord-americana que l’ha fet possible a través de la veu i la mirada de Randy Newman”
En la darrera entrega de la secció Cançons per explicar el món al programa Badalona Matí, vaig tenir l’oportunitat de conversar amb Núria Rodríguez sobre Randy Newman, un compositor que va saber llegir, com pocs, l’Amèrica que acabaria triant Donald Trump. El músic californià, amb una trajectòria impressionant (i reconeguda com pocs) tant en el món del rock com en el del cinema, ha estat capaç de construir una obra que fa de la ironia, la crítica social i el punt de vista desacomplexadament personal, eines per explicar la complexitat contemporània.
En aquest espai radiofònic, ens vam centrar especialment en el disc Dark Matter (2017), publicat just després de l’arribada de Trump a la Casa Blanca. Un àlbum que és molt més que una resposta política: és una crònica social amb profunditat, on hi trobem temes com Putin o The Great Debate, que anticipen els debats sobre ciència, autoritarisme i polarització que dominen l’escena global. També vam recuperar peces com Political Science (1972), una sàtira demolidora sobre el paper dels EUA al món, o Mr. President (have pity on the working man) (1974), una pregària que des del seu ‘innocent’ cinisme ressona encara avui.
Tinsel & Lights, de la Tracey Thorn (Everything but the girl) és un dels millors discos de Nadal ever, tant que també és indicat per als que aquestes festes… pse. Intel·ligència i sensibilitat sense sucres afegits. Darrer espai del 2024 a Badalona Matí. El podeu escoltar aquí.
Conté dos temes propis amb fusta d’estàndard, i versions exquisides de Magnetic Fields, Ron Sexsmith, Low, Randy Newman, The White Stripes, Dolly Parton, Sufjan Stevens i Joni Mitchell. En aquest enllaç ella mateixa explica el sentit del disco.
No és un disc molt alegre, cert, però és un autèntic tresor… amb lloc destacat en el meu TOP personal de christmas album conjuntament amb els de Nick Lowe, Phil Spector, Vince Guaraldi, Sufjan Stevens, Beach Boys, Andrew Bird, Ella Fitzerald… Els podeu recuperar en aquest programa de fa un parell d’anys.
Si voleu recuperar altres capítols de Cançons per explicar el món a @BadalonaMati amb Núria Rodríguez, podeu triar i remenar en aquest link.
