El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama, 2025): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon en un llibre amb un (bon) humor especial. M’ho he passat teta!

Tres fragments que m’han agradat:

Entre amics, de Hal Ebbott (Periscopi, 2026): a estones l’he trobat una mica massa afectat, amb un excés d’adjectius. Els meus ‘problemes’ amb la forma s’han anat temperant a mesura que avançava en el llibre, certament addictiu, i he entrat a fons en una història d’altra complexitat que dissecciona amb molta intel·ligència i sensibilitat com un esdeveniment violent desestabilitza les precàries relacions de poder i dependència d’un grup d’amics de tota la vida i els seus fills. És un llibre aspre, dur, cosa que el text de la coberta no acaba de reflectir (suposo que per convertir-lo en una peça més interessant a l’aparador de la llibreria). El final (que sembla una mica aquells de ‘esculli la seva aventura’) m’ha sorprès una mica, però no invalida un llibre d’aquells que fan pensar i que, crec, deixarà una certa petja.

També a Goodreads.