Consells per una cultura que ‘teixeixi’ ciutat

És tot un honor (i una mica una responsabilitat) col·laborar amb #Interacció, la plataforma del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona per a la lectura i el debat de la política cultural municipal. Fa unes setmanes em van convidar a participar en la sèrie ‘els meus millors consells’. Hi vaig reivindicar allò que sovint passa desapercebut: llibreries, botigues de música, centres cívics, grups de lectura, entitats. Persones i espais que fan comunitat i sostenen la democràcia cultural. Podeu descobrir-los en aquest enllaç: https://interaccio.diba.cat/news/2026/09/consells-oriol-llado-esteller

Continue reading

Una vida de novel·la

Proust, novel·la familiar de Laure Murat (Anagrama, 2025 | Traduïda per Valèria Gaillard). A mig camí de l’autobiografia, la memòria i l’assaig literari. Perfectament traduïda per Valèria Gaillard (que garanteix ritme, claredat i fluïdesa, tríada de 10) serveix com a introducció (o potser més aviat, invitació) a submergir-se en l’univers Proust (cosa que jo no he fet fins ara, ja veurem si m’hi acabo atrevint). A estones no és fàcil (per referències literàries i les cites i contracites) però el focus en la vida familiar de l’autora, filla de dues grans nissagues de l’aristocràcia francesa, manté, per bé que de forma intermitent, l’interès. El recomano, però amb l’advertiment que no és exactament una novel·la (almenys no en el sentit clàssic) i que requereix un cert esforç.

Continue reading

Del polígon al món

Una petita gran novel·la en què excel·leix la traducció de P.J. Hernàndez que té un encàrrec que sembla impossible: portar al català el basc de Miren Amuriza, un autèntic prodigi de llengua, ple de matisos i capes, ritme i imaginació, ple d”impureses’ (faig servir la mateixa expressió que en el pròleg). Pleibac és la història de lleialtats, dependències i amistat entre dues adolescents, la Polly i la Jone, en l’Euskadi rural (i poligoner) dels noranta, contaminat de violència i desesperança. La novel·la creix i esdevé un autèntic tour de força, des d’un racó de món cap al planeta sencer, amb un plantejament en crescendo, molt hàbil en la dosificació d’informació, enmig d’imatges d’una gran potència quasi poètica, a estones, també, mig onírica… Una ‘prosa parlada’ que t’atrapa i que et fa devorar les pàgines.

Recuperem la cultura i els llibres a la fira de Sant Jordi de Badalona

+ARTICLE PUBLICAT A L’INDEPENDENT ORIGINALMENT

Una empresa de sabons al cor de la Fira de Sant Jordi gestionava multituds, mentre algunes de les entitats que al llarg de l’any organitzen presentacions i activitats literàries quedaven marginades a l’extrem de la fira, on amb prou feina arribava la gent; una parada amb llibres infantils d’editorial i qualitat dubtosa a tocar de la plaça de la Vila mentre les llibreries de la ciutat, que tanta feina fan els 365 dies de l’any, quedaven desconnectades a un racó de la Plaça Pompeu Fabra. Dues imatges que obliguen a una reflexió a Badalona que hauria d’interpel·lar el govern del PP (no soc optimista) però que, principalment, hauria de fer pensar (i actuar) al teixit cívic. Com podem recuperar una Fira de Sant Jordi cívic i cultural? Com assegurem una festa participativa, popular i que vagi més enllà de la penosa còpia de les ‘Ferias i Fiestas de Primavera y de San Anastasio’ en què corre el perill d’acabar caient.

Amb tot, abans de seguir, crec que està bé fer una mica d’història.

Continue reading

La difícil contenció, troballa literària

‘Un assumpte familiar’ de Claire Lynch (Periscopi, 2026): un llibre d’una tendresa feridora i una mirada gens òbvia a la violència institucional que el patriarcat imposava a les dones que sortien del marc de la normalitat fa només unes poques dècades (en la novel·la dues dones lesbianes, a qui arrabassen els infants per la seva ‘protecció’). La Claire Lynch treballa aquesta història a partir de tres punts de vista, el de la filla ‘abandonada’, el del pare que inicia el procés de separació i el de la víctima; i ho fa amb sensibilitat, molta empatia i amb un to contingut que, penso, és molt difícil d’aconseguir i que aquí és la gran troballa de la novel·la. Molt recomanable.

Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica

El llibre del no, de Tsitsi Dangarembga (L’agulla Daurada, 2024, amb traducció d’Aurora Ballester i pròleg de Jordi Nopca): És la segona part d’un llibre que no és imprescindible haver llegit (Neguit permanent, publicat per Tigre de Paper), tot i que a mi m’agradat abordar primer perquè l’obra en qüestió té un sentit clarament cronològic. En tot cas, el plantejament és molt interessant: la història d’una nena/jove feta a si mateixa i que fuig de la violència d’una Rodhèsia a punt de ser Zimbawe, un país en guerra, en definitiva; i una família tradicional que no l’entén (perquè ni vol ni pot) i que és ‘adoptada’ per un tiet que li projecta unes expectatives insuportables quan l’apunta a una escola d’elit blanca. M’ha interessat posar-me en la pell i els ulls de la jove Tambu, i totes les trampes de la discriminació i el racisme (les més evidents i sistèmiques i les ‘auto’ inflingides). És un llibre molt ben escrit i amb una mirada, trista i desesperançada, m’ha semblat. Signa una escriptora del país (que sap de què escriu). Sobre l’Àfrica, des de l’Àfrica. Molt bé l’Agulla Daurada per facilitar-ho en català!

No és nostalgia, és ‘millor’

El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama, 2025): Un llibre feliçment caòtic, retrat impressionista d’una Barcelona que ja no és (però que jo d’alguna manera recordo i una mica enyoro, ni que sigui agafant prestats alguns dels records dels meus pares). El que podria ser un tou exercici de nostàlgia és aquí un text efervescent i sincer (és crítica i autocrítica, també) i una exhibició d’àgil i imprevisible erudició, que funciona com a peces d’un puzzle a punt per ser completat i a la vegada com a invitació per llençar les peces pel terra i tornar a començar. Identitat, família, classe i la construcció de la cultura… alguns dels grans temes de Guillamon en un llibre amb un (bon) humor especial. M’ho he passat teta!

Tres fragments que m’han agradat:

Continue reading

Moments que ho canvien tot

Entre amics, de Hal Ebbott (Periscopi, 2026): a estones l’he trobat una mica massa afectat, amb un excés d’adjectius. Els meus ‘problemes’ amb la forma s’han anat temperant a mesura que avançava en el llibre, certament addictiu, i he entrat a fons en una història d’altra complexitat que dissecciona amb molta intel·ligència i sensibilitat com un esdeveniment violent desestabilitza les precàries relacions de poder i dependència d’un grup d’amics de tota la vida i els seus fills. És un llibre aspre, dur, cosa que el text de la coberta no acaba de reflectir (suposo que per convertir-lo en una peça més interessant a l’aparador de la llibreria). El final (que sembla una mica aquells de ‘esculli la seva aventura’) m’ha sorprès una mica, però no invalida un llibre d’aquells que fan pensar i que, crec, deixarà una certa petja.

També a Goodreads.

Fight like a girl! Dones empoderades

+ Escolta el programa aquí i en aquest altre link, recupera les cançons a Spotify i Tidal.

Encara sota l’influx del 8M (més important que el dia en si, ho són els 364 dies restants!) el ‘Cançons per explicar el món’ d’aquest març (en aquest enllaç pots recuperar tots els capítols) l’he dedicat a un seguit de dones que no demanen permís i que a través de la seva música es reivindiquen sense complexos i es comprometen amb una lluita en clau present.

Aquest espai mensual el podeu escoltar en directe al magazine Badalona Matí (94.4 FM), conduït per la Núria Rodríguez, i també a la plataforma de pòdcasts iVoox. La llista hauria pogut ser infinita (Joni Mitchell, Nina Simone, Patti Smith, Rosalía o Taylor Swift en podrien haver format part), però al final la cosa ha quedat així:

Continue reading

El naufragi va més enllà de Can Casacuberta

El cas de la Biblioteca Can Casacuberta, tancada des de fa sis anys, s’ha convertit en un rotund exemple de mala gestió pública: més d’un milió d’euros invertits en els darrers anys en pedaços, licitacions fragmentades i “problemes ocults” que apareixen sempre a l’últim minut (ho explica bé aquest article de l’Independent). Tanmateix, Can Casacuberta és només la punta de l’iceberg d’una xarxa cultural que a Badalona s’enfonsa silenciosament i des de fa temps. El naufragi, crec que no és una paraula exagerada, va més enllà del cas de l’equipament insígnia a la ciutat. (continua)

Continue reading