La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.
La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.
I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat. (Continua)
Segon capítol de la sèrie especial de Cançons per a explicar el món dedicada al món del llibre (aquí podeu recuperar el primer capítol). Avui cançons sobre escriptors i personatges literaris… dels Smiths a Green Day, passant per Springsteen, Astrud, Amy Rigby, 10.000 Maniacs… Hi veurem l’hipotètic correu que Philip Roth va enviar a Bob Dylan quan va saber que havia guanyat el Nobel; la carta que la mare de Jack Keruac hagués pogut escriure al seu fill, un dels ‘herois maleïts’ de la Beat Generation; l’enamorament impossible que els Astrud es van empescar entre Noam Chomsky d’una estudiant valenciana 55 anys més jove i moltes altres històries molt literàries. Tot això i més en un capítol d’una mica menys de 15 minuts!
Debats de ciutat a Badalona. Que l’urgent no ens faci desviar del que és important: visió estructural i pla d’equipaments. L’article d’abril al Línia.
D’aquí a uns dies tindrà lloc la Jornada de Creativitat i Cultura, organitzada pel Col·lectiu de Creadores de Badalona i la Perifèrica (un projecte en el marc de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord), una cita ben oportuna a les portes de les eleccions municipals i que es planteja en tres actes: un primer espai de coneixement (en el fons, de reconeixement), un segon d’escolta de les propostes de cultura dels partits polítics i un tercer, obert, d’exposició d’idees, preguntes, reflexions i, és clar, propostes per a la cultura al municipi per als pròxims anys.
S’agraeix aquesta proposta tan ben estructurada, especialment en aquest moment en què el debat ciutadà sembla haver-se reduït a veure qui té el render més gros, on la promesa a 280 caràcters puntua més que el compromís i en què, en l’interminable scroll en què hem convertit la política, s’amaga la inconsistència de projectes empaquetats i reempaquetats (venuts i revenuts) infinites vegades sense que amb prou feines prestem atenció a algunes qüestions estructurals que, com passava amb aquell dinosaure del conte, quan despertem de l’empatx de bits i paraules, tossudes, “continuen allà”.
Ara hem recuperat les lletres de Badalona que van estrenar-se durant la Copa del Rei de principis d’aquest any, un instant instagramable que s’escola entre els nostres dits quan veiem les dificultats que tenen (i continuaran tenint) per dutxar-se als pavellons de la ciutat els centenars de jugadors i jugadores de bàsquet cada cap de setmana. La distància entre expectativa i realitat esdevé insuportable. És cert que actualment està en marxa un pla de millora dels equipaments esportius de Badalona –i tal com estan les coses, benvinguda tota millora, no cal dir-ho–, però, malauradament, es queda en l’epidermis del problema. Perquè el col·lapse va més enllà dels equipaments físics (en parlava no fa tant de temps en aquest article: El Sant Josep com a símptoma), com ens ha demostrat la plataforma Bàsquet al carrer i la seva aplicació de mapeig elaborada conjuntament amb el col·lectiu Llefià.net. (continua)
No trobarem en la història del rock cap família com la Wainwright, de tant estesa, amb tantes carreres interessants i singulars (zero oportunisme, aquí, zero posar-se sota el paraigua patern a veure què puc aconseguir). Però sobretot no trobarem cap com aquesta, que ha convertit les seves cançons en el divan on abocar les seves difícils relacions, retrets, abandonaments, retrobades, fracassos, petites victòries i misèries.
A cor obert, sense concessions, sense endolcir res… i malgrat això… una família que combina aquesta particular teràpia amb cançons interposades amb concerts, discos i una relació d’alta intensitat, que com canta Loudon Wainwright… maybe it’s hate, probably its love. Perquè el que veurem en la secció de març de Cançons per explicar el món de Badalona Matí és la complexitat de les relacions humanes segurament com mai l’haureu vista, cantada i viscuda en primera persona.
Són novetats: per tant, discos editats aquest 2022 (en algun cas en les darreres setmanes de 2021) i que he escoltat i disfrutat molt. La majoria els tinc en format físic (65% CD i 35% vinils), i mitja dotzena els he escoltat en streaming (perquè eren edicions limitades a preus molt alts, com el de la Yaya Bey o el del Robyn Hitchcock; perquè encara no s’han editat en format físic, com el de Wilco; o perquè espero que baixin de preu, com el de la Beyoncé o la Lizzo).
Aquí els teniu!
Inside problems – Andrew Bird (Loma Vista / Universal)
Dragon new warm mountain I belive in you – Big Thief (4AD)
Aquest són els meus llibres de 2022, bàsicament novetats, bàsicament ficció, bàsicament (de nou) veus femenines… però no només. Ah, que consti que no és un llistat dels ‘millors’ ni té cap voluntat d’exhaustivitat més enllà que resumeix d’alguna manera allò que durant aquests 365 dies més m’ha interpel·lat, entretingut, divertit i interessat en forma d’aquest màgic objecte tecnològic que no necessita carregar bateries.
Tots aquests llibres els he anat comentant també a Twitter i a Instagram amb l’etiqueta #llegits.
Façana de la llibreria Couceiro, de Santiago de Compostela, aquest agost.
Menció al meu principal subministrador, la Saltamartí de Badalona, amb accéssit especial a la Mitja Mosca de la mateixa ciutat i a la Vitèl.lia de l’Escala, a l’Alt Empordà.
Vet aquí la llista, en principi situats amb un cert (i tanmateix reversible) ordre:
És molt difícil aproximar-se a l’obra colossal d’aquest artista. I vista l’enorme pes en qualitat i quantitat de la seva obra… m’he decidit per un impossible. Trobar 10 cançons que, explicades, donaran algunes claus d’interpretació per entendre aquest artista majúscul… que, diria, que de tant proper, de tant que el coneixem, de tant familiar que s’ha fet en la llar dels nostres sentiments i records… és també, a estones, tot un desconegut. Aquest és el capítol de Cançons per explicar el món de Badalona Matí a Ràdio Ciutat, i que coincideix, amb l’adéu de Serrat dels escenaris.
Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèl·la.
Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!
L’estiu passat vaig fer aquest fil de tuits durant el mes d’agost. Cada vespre una cançó que enllaça rock i llibres. Aquí les teniu aplegades:
Carson’s Blues. “Cause nothing that is human | Is alien to me | I talk to strangers, strangers, strangers | One at a time.” An evening with Carson McCullers, un disc de 2016, basat en una obra de 2011 escrita per Suzanne Vega.
Shakespeare’s Sister. Morrissey i les seves trampes. El Shakespeare de la cançó en realitat, amb el permís de la Woolf, fa referència a un personatge de Figuretes de vidre de Tennesse Williams. Single de 1985 que va donar nom al grup de pop Shakespears Sister.
