Category Archives: Cultura

La família Wainwright

Posted on by
Reply

No trobarem en la història del rock cap família com la Wainwright, de tant estesa, amb tantes carreres interessants i singulars (zero oportunisme, aquí, zero posar-se sota el paraigua patern a veure què puc aconseguir). Però sobretot no trobarem cap com aquesta, que ha convertit les seves cançons en el divan on abocar les seves difícils relacions, retrets, abandonaments, retrobades, fracassos, petites victòries i misèries. 

A cor obert, sense concessions, sense endolcir res… i malgrat això… una família que combina aquesta particular teràpia amb cançons interposades amb concerts, discos i una relació d’alta intensitat, que com canta Loudon Wainwright… maybe it’s hate, probably its love. Perquè el que veurem en la secció de març de Cançons per explicar el món de Badalona Matí és la complexitat de les relacions humanes segurament com mai l’haureu vista, cantada i viscuda en primera persona.

Discos que he fet girar aquest 2022

Posted on by
Reply

Són novetats: per tant, discos editats aquest 2022 (en algun cas en les darreres setmanes de 2021) i que he escoltat i disfrutat molt. La majoria els tinc en format físic (65% CD i 35% vinils), i mitja dotzena els he escoltat en streaming (perquè eren edicions limitades a preus molt alts, com el de la Yaya Bey o el del Robyn Hitchcock; perquè encara no s’han editat en format físic, com el de Wilco; o perquè espero que baixin de preu, com el de la Beyoncé o la Lizzo).

Aquí els teniu!
  1. Inside problems – Andrew Bird (Loma Vista / Universal)
  2. Dragon new warm mountain I belive in you – Big Thief (4AD)
  3. The boy named if – Elvis Costello (EMI)
  4. Cold Streams – The Sadies (Yep Roc)
  5. Motomami – Rosalía (Columbia)
  6. Mundos inmóviles derrumbándose – Nacho Vegas (Oso Polita / Last Tour)
  7. I ran down every dream – Tommy Mclain (Yep Roc)
  8. Back on the road to you – Freddy Johnston (Forty Below Records)
  9. 12th of june – Lyle Lovett (Verve)
  10. * Yaya Bey – Remember your north star (Big Dada)
  11. Big Time – Angel Olsen (Jagjaguwar)
  12. Heartmind – Cass McCombs (Anti)
  13. Only the strong survive – Bruce Springsteen (Columbia)
  14. * Shufflemania – Robyn Hitchcock (Tiny Ghost)
  15. Vol.7 – Miqui Puig (Primavera Labels)
  16. * Renaissance – Beyoncé (Columbia)
  17. * Special – Lizzo (Nice Life / Atlantic)
  18. Ses entranyes – Xarim Arasté (RGB)
  19. ‘Flicted – Bruce Hornsby (Thirsty Tigers)
  20. Lucifer on the sofa – Spoon (Matador Records)
  21. Midnights – Taylor Swift (Republic Records)
  22. N.K. Pop – Paul Heaton & Jacqui Abott (EMI)
  23. World Record – Neil Young (Reprise)
  24. Fun Machine vol. II – Lake Street Dive (Fantasy)
  25. Jerry Jeff – Steve Earle (New West)
  26. * Cruel Country – Wilco (dBpm)
  27. A bit of previous – Belle and Sebastian (Matador Records)
  28. Tres golpes – Perrate (Lovemonk)
  29. Strictly a one-eyed Jack – John Mellencamp (Republic Records)
  30. 1963 – Els pets (RGB)
  31. Un minut estroboscòpica – Antonia Font (Primavera Labels)

* Escoltat en streaming

Continue reading →

Els meus ‘llegits’ del 2022

Posted on by
Reply

Aquest són els meus llibres de 2022, bàsicament novetats, bàsicament ficció, bàsicament (de nou) veus femenines… però no només. Ah, que consti que no és un llistat dels ‘millors’ ni té cap voluntat d’exhaustivitat més enllà que resumeix d’alguna manera allò que durant aquests 365 dies més m’ha interpel·lat, entretingut, divertit i interessat en forma d’aquest màgic objecte tecnològic que no necessita carregar bateries.

Tots aquests llibres els he anat comentant també a Twitter i a Instagram amb l’etiqueta #llegits.

Façana de la llibreria Couceiro, de Santiago de Compostela, aquest agost.

Menció al meu principal subministrador, la Saltamartí de Badalona, amb accéssit especial a la Mitja Mosca de la mateixa ciutat i a la Vitèl.lia de l’Escala, a l’Alt Empordà.

Vet aquí la llista, en principi situats amb un cert (i tanmateix reversible) ordre:

Continue reading →

10 cançons que expliquen Serrat

Posted on by
Reply

És molt difícil aproximar-se a l’obra colossal d’aquest artista. I vista l’enorme pes en qualitat i quantitat de la seva obra… m’he decidit per un impossible. Trobar 10 cançons que, explicades, donaran algunes claus d’interpretació per entendre aquest artista majúscul… que, diria, que de tant proper, de tant que el coneixem, de tant familiar que s’ha fet en la llar dels nostres sentiments i records… és també, a estones, tot un desconegut. Aquest és el capítol de Cançons per explicar el món de Badalona Matí a Ràdio Ciutat, i que coincideix, amb l’adéu de Serrat dels escenaris.

I sobre Serrat, aquest fil que he anat fent a Twitter potser us interessa.

Discos que he escoltat, i he escoltat i he escoltat aquest 2021

Posted on by
Reply

photo_2021-12-30 14.04.56

  1. Obviously – Lake Street Dive
  2. The Million Things That Never Happened – Billy Bragg
  3. Totes les flors – Roger Mas
  4. Clamor – Maria Arnal i Marcel Bagés
  5. Native sons – Los Lobos
  6. I don’t live here anymore – The War on Drugs
  7. Spanish model – Elvis Costello
  8. Springtime in NY (bootleg series)- Bob Dylan
  9. El madrileño – C.Tangana
  10. Endless Arcade – Teenage Fanclub
  11. Riding on the tide of love – Deacon Blue
  12. The moon and the stars – Valerie June
  13. A little more time – Reigning Sound
  14. Ludwig – Mazoni
  15. J.T. – Steve Earle
  16. N.S.C.A.L.H. – El petit de Continue reading →

Segones parts que sí que són bones

Posted on by
Reply

Captura de Pantalla 2021-09-27 a les 16.47.24

Primera capítol de la col·laboració que he encetat amb el magazín matinal de Ràdio Ciutat, Badalona Matí, conduït per Carles Tornero. Amb una periodicitat variable, però que estarà entre les tres i quatre setmanes, aniré desgranant per espai de vint minuts diferents llistes de cançons amb temàtiques i enfocaments diferents. He començat aquest dilluns amb aquest primer capítol dedicat a les cançons amb seqüèl·la.

Què va passar amb Pedro Navaja realment? És possible que el seu ‘diente de oro’ tornés a ‘iluminar toda la avenida’? Quines serien les paraules de Luka ja gran, al girar la vista a la seva vida passada? Quina és la darrera parada del Malson per entregues de Serrat, i perquè és un dels seus millors i més personals temes? Com va acabar la Judy, la noia que va robar el novio a la cantant de It’s my party? Tot això, més la la participació del Major Tom de Bowie i la Peggy Sue de Buddy Holly, en un capítol que té també propina en forma de llista d’spotify (se’ns va fer curt!). Que el disfruteu!

Aquí podeu ampliar informació:

#RockANDllibres: viatge entre lletres i músiques

Posted on by
Reply

Disseny de Sonia Pulido per a l'FNAC.

Disseny de Sonia Pulido per a l’FNAC.

L’estiu passat vaig fer aquest fil de tuits durant el mes d’agost. Cada vespre una cançó que enllaça rock i llibres. Aquí les teniu aplegades:

  1. Carson’s Blues. “Cause nothing that is human | Is alien to me | I talk to strangers, strangers, strangers | One at a time.” An evening with Carson McCullers, un disc de 2016, basat en una obra de 2011 escrita per Suzanne Vega.
  2. Shakespeare’s Sister. Morrissey i les seves trampes. El Shakespeare de la cançó en realitat, amb el permís de la Woolf, fa referència a un personatge de Figuretes de vidre de Tennesse Williams. Single de 1985 que va donar nom al grup de pop Shakespears Sister.
  3. Writer’s Minor Holiday. “Where the plot lines are like dead ends”… un verset del Continue reading →

Dylan 80 anys

Posted on by
Reply

CeDum8PUUAAkF1-

My back pages. Serveixin aquestes llibretes de Dylan per homenatjar un dels grans artistes vius i que avui, tan esquiu com sempre, ha fet 80 anys. “Hi ha una frase molt bonica en una de les cançons de l’últim disc de Bob Dylan. ‘I’ve got the blood of the land in my voice’, tinc la sang de la terra en la meva veu. Correspon a ‘I feel a change coming on’ i es pot trobar a Together Through Life. És una frase bonica perquè evoca la idea del cantant que és en la mesura que és d’un lloc; el compromís invisible amb l’arrel, la terra i la sang. Però aquesta frase també explica bé qui és, o qui vol ser, Dylan, el rei dels trobadors. En l’enrogallada veu de l’artista trobem les ombres de tants i tants personatges: res més, insisteix ell sense que ningú l’escolti gaire, però també Continue reading →