Avui acaba aquesta llarga i elèctrica precampanya electoral. Aquesta nit es pengen els cartells (aquell ritual, sí) i a les 00.00h comença un compte enrere amb resultat incert.

La candidatura Fem-ho plegats!, en la qual participa Accent juntament amb ERC, Reagrupament i les JERC, ha fet bandera aquests darrers dies de la necessitat d’arribar a acords de ciutat, una aposta oberta que en realitat és molt més que el tan comentat ‘front comú’ per fer front al PP. En efecte, és important impedir els plantejaments que desafien la convivència no arribin a tenir l’oportunitat de convertir-se en accions concretes (i aquí la nostra aposta per impedir un govern que doni validesa a aquests plantejaments és inequívoca); però encara és més important trobar la clau de volta que ens permeti trobar entre tots un model de ciutat que pugui convèncer i implicar moltes de les persones que avui donen suport a la intolerància. El repte no és ‘parar’ el PP, el repte és trobar la manera de respondre amb raons i il·lusió a la por i l’odi llaurats amb tanta cura i professionalitat per l’equip de Xavier Garcia Albiol.

Aquest model de ciutat és el projecte comú, que, ja veieu, és molt més que un front comú. És per això que nosaltres demanem un govern ampli, generós, que sàpiga treballar amb la societat civil… tenim molt clar que no hi ha cap partit, ni cap col·lectiu ciutada, que pugui trobar la resposta per ell sol. Nous problemes? –diu l’Agnès Rotger en l’spot de campanya– Noves solucions!.

En aquesta precampanya, no és perquè sí que hem parlat, principalment, de projectes de futur i d’idees factibles i sensibles amb totes les realitats d’una ciutat com la nostra, on sempre acostuma a ploure sobre mullat. Fins i tot alhora d’elaborar el nostre programa hem fet un esforç previ de trobar les zones de consens. I encara més: hem elogiat les propostes d’altres partits i n’hem fet difusió, quan ens semblava que calia; també ens hem fet un fart de parlar, al twitter o a peu de carrer (que ve a ser el mateix, no ho dubteu).

Demà, primer dia de campanya, comencen uns dies complicats: no serà fàcil fer arribar aquest missatge, que potser és massa complex, que reconeix les dificultats i que demana tanta generositat; una proposta, en definitiva, que reclama una altra manera de fer política. Una manera de fer sobre la qual tenim moltes intuïcions, però que encara hem de saber transformar en instrument de canvi… real. Em sembla que cada vegada tenim més còmplices, en aquest objectiu… a la cerca del projecte comú, ja ho veieu. Com qui diu, fa quatre dies que ens presentavem amb aquesta carta… i avui ja queden només dues setmanes pel 22 de maig.