Un pèl destartalat, l’Hotel Romàntic, al cor de Sitges. Conserva un precari encant, amenaçat per una certa industrialització: aquest establiment es va extenent tot incorporant les finques del voltant a l’oferta, la qual cosa aboca l’hotel a una contradicció ben visible entre l’atenció al detall (habitacions úniques, no intercanviables) i el producte en serie (un esmorzar justet, mala selecció dels flyers a la vista, multitud d’ostes i algunes flors de plàstic). Això sí, des de moltes habitacions la vista és, ja ho veieu, francament fantàstica; un luxe. També el jardí, espès i descontrolat; i les parets de l’interior, on ja no hi cap un quadre més (n’hi ha alguns de ben interessants, però). No apte per a minimalistes i maniàtics del disseny d’interiors. Si t’ho mires amb mirada urbanita… la cosa acaba sent més aviat refrescant.