L’arquitectura ens tempta al joc de les abstraccions. Venint de la Barceloneta, camí de Poblenou… un capvespre suau i serè de primavera encertava a veure el que altres vegades m’havia passat desaparcebut: un joc impossible en els volums immòbils dels edificis. Rera aquests grans cossos, oberts a totes les mirades, s’amaguen molts secrets… vet aquí el que va passar –i que només en part aconsegueix mostrar la foto: en el ciment i el ferro es va mostrar la màgia d’una composició floral; la freda eficiència de l’autocad substituïda pel subtil ball d’imprecisos equilibris del mestre d’ikebana.