“El concert del grup Els Amics de les Arts previst per ahir diumenge, 9 de maig, a les 21 hores, a la plaça de Font i Cussó, es va haver de suspendre a causa de la pluja” deia aquest matí; fa només unes poques hores; el web de l’Ajuntament de Badalona. Bé, gràcies per l’avís, però ahir el Facebook i el Twitter de molts badalonins n’anava ple, d’això. Què s’ha suspès? Ja ho sabíem! La pregunta és d’una obvietat desarmadora: ¿Quin sentit té informar en passat i no pas en present d’una notícia així, en una societat avançada com la nostra?

Per sort, la informació va circular ràpid i bé a través de les xarxes socials: i van passar coses interessants, tot i que no exactament noves o sorprenents. De nou, la font és la pròpia ciutadania, més o menys organitzada: el twitter de Vilaweb Badalona i l’abassegadora energia de Roger Melcior, un dels impulsors, gens casualment!, de rodalia.info. Dues d’aquestes fonts, de fet, van anar a buscar la notícia directament: un va parar l’orella al que deien els músics, l’altre al que deia el regidor. Les persones que es preguntaven si el concert s’havia suspès o no (en un moment donat van córrer molts rumors contradictoris), només podien confiar en aquestes actualitzacions ‘no oficials’. Ni l’Ajuntament, ni la pàgina oficial de les festes (bé, de fet aquesta, aviat farà 24 hores, encara no té la pàgina actualitzada!) ni la pàgina de Facebook en deien res. Res.

No és que l’amateur superi el professional, o que la ciutadania guanyi a l’administració (aquests són, en el fons, esquemes antics). És que la comunicació avui va més ràpid, és més fiable (perquè és més fàcil contrastar-la) i és més rica (perquè és més fàcil esdevenir font): i sí, també més complexa. I en aquest nou marc hi ha nous referents que ja no podem encapsular tan fàcilment: públic/privat, oficial/no oficial, car/barat, ràpid/lent, amateur/professional…

El que va passar ahir no és una anècdota, és un símptoma, un símtoma més, que ens cal incorporar totes les veus (i per tant totes les experteses i habilitats) en els processos estratègics de ciutat. I això és, precisament, el que intenta la Taula de Cultura.