Fa uns dies, Kiko Amat elogiava el bar La Masia en el seu reportatge sobre la Barcelona secreta, a Time Out. I vaig córrer a recuperar aquesta foto, presa a finals de juliol passat. A diferència d’Amat, que s’enllamineix en la turbulenta ‘happy hour’ del nostrat establiment del carrer d’Elisabets, quan, en efecte, el local és ple de gent i soroll; jo em quedo amb la tranquil·litat que l’entranyable bar mostra a primera hora de la tarda. És aleshores quan la taula de la cantonada, a tocar de la finestra, esdevé el mirador més privilegiat del Raval i aquella canyeta fresca, servida en un got curt i treballat pel temps, és un irrenunciable imperatiu cívic.