POSTALS DELS EUA 2010 (2) Una bústia oberta Charlottesville (Virginia) ens convida a suggerir pregàries per al sermó de diumenge. “Prayer box: gather here for weekly prayer, or place prayer requests in the box.” Un missatge dinàmic i enfocat als resultats… ben propi d’aquesta gran nació de crèduls, que és els Estats Units d’Amèrica. Recorrem els estats d’un sud noble, agrari i elegantment despoblat, –la Virginia que va donar tants presidents i North Carolina, la més coqueta de les Carolines–, i ens descomptem al quilòmetre 1 amb tantes esglésies com veiem. S’anuncien a peu de carretera i mostren els horaris d’atenció, els seus serveis i, en alguns casos, conjuren promeses i amenaces en el mateix tipus de cartell que uns quilòmetres enllà serveixen per anunciar ‘burritos’ i ‘chicken wings’. L’eslògan és prova de fe, aquí. Edificis de fusta, acabats de pintar, entre flors i gespa vellutada: l’església guarda l’ordre a cop d’oració. Somriem amb una condescendència ja gastada (i previsible). “Quina innocència, aquests yankees.” Som els perfectes embaixadors del del continent més cínic, la vella Europa. Tanmateix, en la credulitat dels nordamericans rau una força sorprenent, que continua desconcertant-nos… mai tanta ‘bona fe’ havia fet tant de mal. Que aquí els esperits s’eleven amb la mateixa facilitat amb que s’arrasen països sencers.