POSTALS DELS EUA 2010 (1) “El inglés va, lo mismo por pequeñas aldeas suizas o italianas que por montañas agrestes o islas remotas, pidiendo té en todas partes sin pensar que se comporta igual que un chino que entrara en todas las tabernas de camino a Kent o Sussex pidiendo opio. Pero la cuestión no es sólo que pida aquello que no puede esperar que le ofrezcan, sino que ignora incluso aquello que le ofrecen. (…) Estos son los casos más simples y evidentes, pero hay otros muchos ejemplos más sutiles de esa tendencia a ver que la nación llena su hueco con su propio sustituto o corrige su extravangancia con su propia precaución.” “Lo que vi en América”, el número 8 de la col·lecció Los Viajeros de l’editorial sevillana Renacimiento, aplega diferents textos que Gilbert Keith Chesterton (1874- 1936) va confegir l’any 1922 durant un viatge als EUA. Com a bon llibre de viatges ens parla, principalment, del viatge interior, i de les seves dificultats. Viatjar no és només fer quilòmetres, és aprendre a mirar… més difícil encara, aprendre a mirar-se. Chesterton ens demana que oblidem d’on venim per, seguidament, retreure’ns que això és impossible, i que si la nostra mirada és contaminada… cal saber com i perquè. El turista disfruta els nous paisatges amb desordenada avidesa; en fer-ho compara amb el que coneix, inevitablement. És així com conèixer coses noves és també una forma de conèixer les velles, les que, ho volguem o no, traginem sempre amb nosaltres. Chesterton advoca per un humanisme ben agombolat per un humor només moderadament àcid. Riure de l’estranger, això ho pot fer tothom. Riure d’un mateix, això només està a l’abast de les bones persones (i els bons viatgers).