Fa uns dies comentava les paraules de Howe Gelb que relacionava música i pòquer. Avui continuo aquesta divertida cerca de la ‘recepta de la bona música’, amb un fragment ‘prestat’ del bloc del saxofonista Martí Serra, el molt recomanable Alguns moments bons. En Martí reflexiona en el seu últim apunt sobre l’actuació en directe, el concert, allò que els americans en diuen de tantes maneres diferents: concert, live act, event, venue, show… “Però sí que crec –diu en Martí Serra– que els músics ens equivoquem quan creiem que amb la nostra música ja n’hi ha prou per fer un bon espectacle. Al cap i a la fí, un concert és això, un espectacle, un aconteixement en un espai i en un temps, on hi ha moltes persones involucrades; i en un art escènic tot compta: la il.luminació, l’escenografia, l’actitud escènica, els gestos, les paraules, les mirades, el vestuari, el calçat, el pentinat, … Tot el què passa dalt d’un escenari, i també el què passa a baix (que diferent és un club ple de gent que un teatre buit…!) és part de l’acte comunicatiu de la música, i la condiciona. Negar-ho no ens fa ser millors músics, sinó pitjors comunicadors. Al cap i a la fí, la música la fan els músics, però els concerts els fan els espectadors. O no?”