Hi ha una frase molt bonica en una de les cançons de l’últim disc de Bob Dylan. “I’ve got the blood of the land in my voice”, tinc la sang de la terra en la meva veu. Correspon a ‘I feel a change coming on’ i es pot trobar a Together Through Life. És una frase bonica perquè evoca la idea del cantant que és en la mesura que és d’un lloc; el compromís invisible amb l’arrel, la terra i la sang. Però aquesta frase també explica bé qui és, o qui vol ser, Dylan, el rei dels trobadors.
En l’enrogallada veu de l’artista trobem les ombres de tants i tants personatges: res més, insisteix ell sense que ningú l’escolti gaire, però també res menys. Per entendre Dylan cal descobrir els seus personatges; és per això que per conèixer Dylan cal fer desaparèixer Dylan. És el que fa Todd Haynes en el seu últim film i que dedica al rei del folk i que es titula, encertadament, I’m not there, jo no hi sóc.
jo sempre havia pensat que l'”i’n not there” era el comentari que Todd Haynes creia que faria algún dia Bob Dylan, en acabar-se la peli, des d’algun cinema dantesc del centre dels Estats Units.