A vegades la comunicació, la bona comunicació és una mica com un miracle. Una casualitat, una privilegiada combinació de factors.

La clau d’una bona comunicació és una fórmula complexa entre claredat i utilitat. Allò que vols explicar ha de valer la pena, bé perquè és interessant, bé perquè és útil. Aquest és l’element principal. Has de tenir una bona història. Després d’això, preocupa’t de quina manera ho fas arribar. Tingues en compte el lloc on mostraràs el teu missatge, i procura avançar-te a les circumstàncies que n’envoltaran el consum. Però damunt de tot, no oblidis mai a qui et dirigeixes. Posa-li cara, si pots, i busca complicitats, parla de tu a tu, com si en realitat et dirigissis a una persona.

Això, clar, és ben fàcil d’escriure i, ja es veu, molt difícil d’aconseguir en la realitat. A vegades la comunicació, la bona comunicació és una mica com un miracle. Una casualitat, una privilegiada combinació de factors.

Aquesta darrera setmana ha circulat viralment per la xarxa l’enllaç a la pàgina professional de Matt Robinson, un dissenyador anglès que es mou entre la fotografia i el vídeo art i que dota les seves obres d’una afilada qualitat cívica. Bé sigui aproximant-se a la figura de l’heroi de còmic -divertida i inquietant la sèrie sobre l’atur en aquest col·lectiu pretesament invencible- o a les malalties cròniques -preciosa la seva descripció d’una patologia pulmonar a partir del delicat dibuix d’un arbre-, Robinson ha trobat un lloc en aquesta secció per un interessant experiment, que té a veure amb la comunicació ambiental.

L’anglès ha volgut demostrar de forma pròxima i irònica la despesa de tinta que amaguen les tipografies més populars, de la Times New Roman a la Impact, passant per la irritant Comic Sans. La manera d’explicar la petjada ecològica que s’amaga rere les inofensives petites eleccions, a les quals a penes donem importància. L’home s’ha servit d’un boli Bic, d’una paret i d’uns solvents coneixements de tipografies. Ha escrit la mateixa paraula (‘sample’) amb vuit estils de lletra. Per fer-ho s’ha servit del boli. Els resultats tenen una força enorme, perquè la imatge resultant requereix poques explicacions. Ha situat els bolígrafs amb el mateix ordre que les paraules i ha evidenciat amb quina ‘lletra’ s’havia consumit més tinta. La Garamond és la més clàssica, però també la més eficient. L’impact és la cridanera, i també la que gasta més, com una mena Hummer del disseny gràfic.Matt Robinson ha excel·lit combinant claredat i utilitat. Hi ha posat humor i imaginació i molta proximitat. El resultat és rotund, per refrescant i, finalment, per eficaç. No només ens parla del consum d’un producte -la tinta- sinó que subratlla que la solució és, en realitat, una suma de solucions. I aquest plantejament és interessant, perquè no es fa en imperatiu, no es fa amb condescendència, no es fa amb moralina. La solució vindrà dels bolis Bic? Sí, metafòricament parlant, almenys. Tots tenim un boli Bic, no?

PUBLICAT A SOSTENIBLE.CAT