Hi ha una tristesa penetrant en les Nits Fredes que Ba Jin, fixa en forma de novel·la i que ara podem llegir gràcies a la traducció catalana d’Eulàlia Jardí per a El Cercle de Viena. L’avenç del front de la guerra xino-japonesa (1937-1945) sobre una ciutat de províncies hi esdevé l’aspra metàfora de la violenta dialèctica que el segle XX va descarregar en l’esquena dels seus contemporanis. Wang Wenxuan és aquí la víctima perfecta vinclada pel conflicte armat (el latent avenç de les tropes imperials), el xoc generacional (les relacions familiars en crua transició en la Xina de l’emergent comunisme) i pel canvi cultural que es comença a aventurar a la segona meitat del segle passat amb la revisió de les relacions home-dona. La novel·la és la història d’una ensulsiada personal, íntima; i tanmateix universal. Amb la dissecció d’aquest cas particular Ba Jin explica alguna cosa que avui continua interpel·lant-nos, el testimoni dels que queden fogacitats per l’acceleració de la història. No són l’excepció.