El cel, al mar; i el mar, al cel. Reflexos primer incomprensibles, finalment reveladors. Una foto quasi casual que esdevé un depurat haiku. Visca la fotografia (de butxaca).
2 thoughts on “Les càmeres que caben a la butxaca”
De primer em preguntava si no era una pintura a l’oli, després una aquarel·la (aquí ja es veia que jo no tinc molt d’ull per la pintura), encara més tard un disseny digital…
Una foto molt bona i, com dius tu, ben bé un haiku!
M’encanta aquesta imatge :)
De primer em preguntava si no era una pintura a l’oli, després una aquarel·la (aquí ja es veia que jo no tinc molt d’ull per la pintura), encara més tard un disseny digital…
Una foto molt bona i, com dius tu, ben bé un haiku!