M’apassionen les xarxes socials. Ho saben els meus amics, la meva família, els meus col·legues professionals, els meus alumnes i els lectors habituals d’aquest bloc. En parlaria, i de fet en parlo, arreu, a totes hores i des de perspectives diferents. Però una de les coses que més m’interessen (i que també més m’emocionen, que sovint, per sort, ve a ser el mateix) és el potencial creatiu que tenen serveis com Facebook o Twitter. La facilitat d’ús d’aquestes aplicacions, junt amb l’economia imposada (una limitació de caràcters que obliga a la síntesi), han convidat molta gent que no s’atreviria amb un bloc (perquè és més difícil, i complicat, i demana més temps) a començar a expressar pensaments, idees i fins i tot petits relats. Ho fan actualitzant els seus ‘estatus’ (una petita caixa de fàcil accés on pots posar un parell o tres de frases lliures, que suggereix la pregunta ‘Què et passa pel cap?’ -facebook- i ‘Què estàs fent? -twitter-). El fenòmen ha portat, com una onada tranquil·la i a vegades inconscient, a un retrobament molt viu amb la llengua com a eina de creació. La metàfora, el sentit de l’humor, l’experimentació, les cites musicals, la realitat fragmentada, el mirall deformat, l’autoironia… en definitiva les lletres de la immediatesa, han començat a escampar-se per les xarxes socials d’internet amb una gràcia i una llibertat engrescadores. ‘Pastilles’ de 140 caràcters que contribueixen a una gran teranyina, una fotografia en moviment del què passa al teu voltant. La realitat interpretada en directe a través de centenars de veus, el món co-construït (per fer servir l’expressió de Jordi Jubany al seu molt recomanable bloc Eclipsi). El fenòmen diria que no s’ha estudiat gaire des d’aquesta perspectiva ‘creativa’, i per tant demano disculpes per convertir una mera intuïció en aquest post que té alguna cosa de ‘bonanova’ literària. I potser, ben mirat, també hauria de demanar també disculpes per haver contribuït a la creació, dins Òmnium Cultural del Barcelonès Nord, al primer concurs de relats i comentaris per a Facebook i Twitter (més informació, en aquesta notícia de Vilaweb). Però, en tot cas, pareu-hi atenció. A veure què us sembla a vosaltres.