Aquesta vegada, la nit oferia les eleccions a dos països veïns, el País Basc i Galícia. El de la proximitat, està clar, no era l’argument clau; però és òbvi que la política és un capritxós joc de domino les peces del qual cauen implacables… i imprevisibles!, i que la cita electoral tenia, aquest 1 de març, un interès important. Amb aquest post, però, no volia fer una anàlisi dels resultats –vaig tard, malauradament– sinó apuntar, a mode de nota en la llibreta virtual, un parell o tres de qüestions relacionades amb la forma com ens informem. 

Diumenge, a casa, vam seguir les eleccions a través de la pantalla de l’ordinador, que teníem partida entre la televisió (gràcies a elgato.tv) i internet (Vilaweb i Soitu.es, sobretot). En un moment determinat, la televisió es va convertir en un batibull força accidentat de connexions en directe, les quals es trepitjaven les unes a les altres, i els diaris convencionals informaven amb regularitat en les seves versions digitals, però era difícil detectar les actualitzacions en una aposta informativa massa semblant a la del paper.

Com fruir de la notícia i l’anàlisi al minut? Vilaweb i Soitu oferien, amb dues aplicacions coincidents un seguiment més immediat, d’acord amb el mitjà digital: fragmentat en petites càpsules, més àgil i divers, més eficient. Vilaweb a través de la cobertura ja assajada amb la proclamació de Barack Obama en la qual s’anaven bolcant píndoles informatives en una pantalla dinàmica i Soitu incorporant una finestra de ‘twitter‘ com a centre de la seva portada. Exemplars, les dues solucions. Mentre això passava, amb l’Isaac Salvatierra anàvem publicant els nostres propis twits i discutint a Facebook amb alguns contactes nostres.

El debat passava a dins i fora, en estricte i sorprenent directe, esborrant, de nou, les fronteres caduques entre emissor i receptor. Quan faltaven pocs minuts per la mitjanit, Juan Varela ja n’havia fet una anàlisi, lúcid i oportú, com sempre.