La Fankie Addams és com una papallona capturada en una fina xarxa de paraules i lletres. És una criatura que cal mirar de molt a prop, i ni tan sols així hom aconsegueix distingir-ne més que els aletejos que desprenen indistintament desesperació i bellesa. És una nena tan enigmàtica com la dona que arribarà a ser, algun dia. La Frankie és, de fet, un ésser atrapat borrosament en el trànsit de la infància a l’adolescència, un moment molt seductor per a una escriptora tan prodigiosa com Carson McCullers. La nordamericana situa l”acció en un estiu calorós i opressiu, en un poble petit del sud dels Estats Units. ‘Les paraules van començar a rimar les unes amb les altres i a sonar estranyes’… I les paraules, finalment, esdevenen una onada màgica que ens mena cap a les ribes d’un territori que vam abandonar fa tant de temps. L’adolescència impacient i avorrida, càndida i rabiosa, amb els seus jocs, i els seus perills.  

 

•  Per cert, que Jarvis Cocker va utilitzar la veu de la mateixa McCullers recitant les primeres paraules del llibre per obrir la cançó Big Julie en el seu disc de debut.