El que em sobta és que encara hi ha polítics que no han entès com circula la informació avui, polítics que continuen pensant que les xarxes socials són una moda passatgera, un entreteniment adolescent. La rapidesa amb la qual ahir plataformes com Facebook i Twitter van convertir-se en altaveu, a temps real, de la brutal càrrega dels Mossos d’Esquadra contra els estudiants de la UB prova (de nou) que la impunitat és cada vegada més difícil. Tothom té, avui, una càmera digital o un mòbil que permet fer fotos. El que passa, passa al moment i és transmés arreu en plataformes que no són els mitjans, –que abans tenien el monopoli de la transmissió de la realitat–, sinó que són alguna altra cosa canviant i difícil d’analitzar, però molt poderosa. I aquest procés va molt ràpid, molt. L’opinió ja no espera a l’editorial de l’endemà, sinó que es comença a formar en la immediatesa d’un node híbrid i virtual: un espai que en el qual es mescla l’sms; un breu comentari a Facebook; el post publicat en un bloc; la notícia d’agència capturada d’internet; el seguiment d’un mitjà sempre amb les orelles ben parades, com Vilaweb; o el vídeo penjat a Youtube mostrant un periodista apallissat. I quan l’endemà arriba el recull de premsa en paper a la taula de comandament ja han passat tantes coses… que, sincerament, no m’estranya gens que els nostres polítics i responsables policials cada cop entenguin menys el món que els envolta…

• Molt interessants, per cert, els apunts de Vicent Partal aquest matí a Vilaweb; i el de Saül Gordillo, ahir a la nit. La foto que acompanya aquest apunt és del flickr de David Datzira.