August és una falsa novel·la històrica. A través d’una biografia lliure, bastida sobre un intercanvi epistolar servit amb una freda exquisidesa, John Williams s’aproxima al poder a través d’un dels seus referents més indiscutibles, el d’August, el creador de la Roma imperial. En realitat, el rigor i coneixement amb el qual l’escriptor detalla el pas de la República a l’imperi a través de diferents històries personals al voltant de l’emperador són secundaris. El cor de la novel·la són els múltiples miralls amb els quals l’escriptor assaja una reflexió molt humana sobre la política… al marge de la política. Així doncs, allò que ens acaba interessant d’August no són tant les lleis promulgades o de les conquestes guanyades, sinó una èpica que ens interpel·la des d’una nota a peu de pàgina i no pas des d’un tros de noble pedra esculpida. Les pregàries ateses i les desateses, la soledat tossuda i creixent, sagnant companya de viatge, les renúncies que veus venir i les que no, el compromís amb els propis triomfs i decepcions, la fidelitat a una idea que esdevé fantasma, bressol i tomba. És August i la seva majúscula història petita, assaig sobre un home poderós. És també la història de tants altres en l’exercici del poder, sigui al capitoli, a la plaça, a la fàbrica o al Parlament del torn.