“Tota la meva simpatia per la noia que tinc asseguda al costat al metro i que llegeix amb un somriure ‘High Fidelity’, de Nick Hornby”, aquesta breu informació enviada al meu Twitter, i després publicada automàticament també al meu Facebook va despertar un breu (però interessant) diàleg en en el meu mur a aquesta plataforma. La discussió intentava aclarir si el llibre ‘acaba bé o acaba malament’. La cosa va cloure’s sense acord (previsiblement). Avui m’ha vingut de gust obrir de nou el maltractat llibre, que vaig llegir ara farà 10 anys, en una bàsica edició de butxaca, i he trobat, ben subratllat aquest fragment: “Lo que ocurre es que me apetece ver a Clara, la amiga de Charlie, la que vive más o menos donde yo. Quiero verla sobre todo porque no sé en qué parte de la ciudad vivo yo, ni en qué ciudad, ni en qué país, y ella a lo mejor puede ayudarme a encontrar i paradero”. Sabem on som només quan ens confrontem amb l’altre. Trobem quan ens troben, diguem.