L’autoproclamat ‘Rei del Pop’ va morir ahir, a Los Angeles, d’una aturada cardíaca, tot i que Michael Jackson –el nostre Jacko– ja feia anys que anava morint poc a poc, convertit en una figura grotesca i tràgica, del tot inexplicable. Caetano Veloso va descobrir l’any 1992 un dels seus últims grans hits, Black or White, i el van convertir en una cosa nova, tota una cançó protesta!, a l’inici del seu disc Circulâdo Vivo. “It don’t matter if you’re black or white” cantava Jackson dos anys abans de la versió del brasileny, en el que semblava una provocadora defensa a la seva decisió d’emblanquir-se la pell. La cançó sintetitzava per a molts la bogeria creixent de l’artista, immers en un procés de desnaturalització xocant. Quin escàndol. I Black or white era, en efecte, la cançó d’una persona que no troba el seu lloc al món, una cançó sobre la desdibuixada petja de la raça en un context de redefinició de les identitats… una cançó sobre l’angoixa de viure en un món obsessionat per la imatge. Curiós, no?, Michael Jackson, precisament ell, l’home obsessionat amb el mirall, l’home que vol deixar de ser allò que era… abocava en 4 minuts una colla de preguntes gens frívoles, algunes de les quals van ser agafades per Veloso, el gran cantautor brasileny. Perquè Michael Jackson era un lletrista clarament irregular, en la majoria de casos del tot prescindible, però com tot gran artista mirava d’explicar-se a través de la seva obra (vegeu sinó cançons com ‘Man in the mirror’, ‘You’re not alone’, ‘Leave me alone’…). A vegades cal un poeta per descobrir un altre poeta. I jo avui m’agafo a la mirada de Veloso per intentar descobrir els dubtes i les certeses que Jackson va abocar en tantes i tantes cançons, més enllà del ritme, més enllà dels guants de blanc i el moonwalk, en el camí de trobar Jackson més enllà de Jackson. A veure què trobo.
Foto: Michael Jackson, als 13 anys. (AP)
Hola Oriol. Voldria saber que passa al PSC de Badalona perque llegint textos com aquests ja no entenc res. Et deixo el link i mira tota la web http://www.clubsocialistabadalona.net/ca/portada#comment-2791
Ja vaig llegir l´article de l´Andreu,pero aixo passa de mida perque conec al maudili Prieto des de fa 30 anys i ara quediuen que es el candidat de Plataforma per Catalunya.
jaume Olivè
et puc dir que no ho veig així, tan simple. No endebades el vídeo promocional és al bell mig d’una cidade de favelas. Amb la seua gent i ell abraçant-se a ells i els policies reprimint-los.
A mi, Michel se’m va morir amb Thriller, precisament. Fes-te un tour per tot l’anterior. No era tan bajoca com ens el volien presentar.
Una salutació cordial.
Josep Blesa.