Músics en moratòria

Llegeixo al diari que “el fil musical que es podia escoltar des de fa 15 anys als trens de Rodalies de Barcelona desapareixerà durant aquest mes, després de la valoració negativa que n’han fet els viatgers en l’última enquesta de Renfe”. Està bé, això. Jo era un sòlid enemic d’aquesta músiqueta de fons, m’exasperava, més que res. Em posava nerviós escoltar un cop i un altre el Canon de Pachelbel, i tan que m’agrada! Quasi l’he arribat a avorrir… Sort que no posaven la meva versió perferida, que és la que va enregistrar per a Deutsche Grammophon la peculiar i democràtica Orpheus Chamber Orchestra (a la foto).  El problema amb el fil musical de Renfe no era el volum, prou ajustat; ni la qualitat de la selecció musical, conservadora però indiscutible. El problema era la repetició descurada i indiferent de moltes de les peces; la banalització del talent. En Prince deia que hi ha una mena de joia en la repetició, però es referia a una altra mena de joia. Amb el Canon; i això és culpa de la Renfe, però també en són responsalbes desenes d’anuncis i powerpoints escadussers; he hagut de decidir-me per la mateixa solució que de fa temps aplico també a la Creedence Clearwater Revival de John Fogerty, també radiats abusivament. He deixat d’escoltar Proud Mary o Lodi, abans d’avorrir-les per sempre més. Així he hagut de fer amb el Canon. L’haig de racionar. M’agrada massa!

1 thought on “Músics en moratòria

  1. Doncs jo sóc de les que penso que que perdre el fil musical dels trens és sinònim de perdre qualitat en el viatge. M’encantava! Era un dels pocs serveis públics que feien l’esforç de culturitzar el poble… RIP.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *