Aquesta passada matinada, ha estat escollit candidat a la presidència del país més poderós del món pel Partit Demòcrata. El mes de març passat, vaig escriure això en el meu anterior bloc. M’ha semblat oportú recuperar-ho ara:

Un home arriba a Nairobi. És alt, prim, i ve de la Ciutat del Vent, Chicago, Illinois i, per bé que el seu vestit és senzill, es fa mirar: és elegant, pulcre i del tot inassequible. Té una mirada àvida per conèixer i l’inspira una flama incerta, que el confon i l’esperona a la vegada: qui sóc, que vull, on vaig? Preguntes que es creuen indistingibles en un foc que el crema per dins. I no de fa poc. És per això que és a l’aeroport de la capital de Kenia, aquest matí. A la sala d’arribades l’espera la seva germana, a qui ha vist només unes poques vegades, però amb qui el lliga una complicitat que el pren amb una naturalitat que no el deixa de sorprendre. Interpreta aquest lligam com un bon averany en la cerca que ha iniciat.Però resulta que li han perdut les maletes, al nostre home, i es queixa al personal de l’aeroport. Quan li pregunten el nom, no calen gaires explicacions. El seu cognom és d’aquest tros de planeta, on és ben corrent. El que al lloc d’on ve requereix explicacons i justificacions, aquí és rebut amb un somriure tranquil, quasi absent. “Obama”, -escriu l’hostessa– “vostè, així, és dels Obama?”, li pregunta encuriosida tot seguit. Com que, malgrat tot, ell resulta que encara no sap d’on és, calla, cortès, amb un gest inescrutable, mentre nota aquell foc a dins, encara.

Aquesta és una versió una mica lliure d’un dels fragments que més m’ha agradat –i emocionat– de Dreams of my father, el llibre que Barack Obama va escriure l’any 1995 i que he llegit aquestes últimes setmanes, com bé saben amics i coneguts, a qui he anat explicant anècdotes i pensaments continguts en aquest llibre sincer, lúcid i humà. Jo l’he llegit en anglès, perquè, per ara, no n’hi ha versió en castellà o català. Del tot imprescindible.