Estimar és acceptar la incertesa. És la lliçó més difícil, aquesta. Amb diferència. No hi són estranyes les reticències: aquesta imatge, per exemple, descriu rotundament la rebel·lió contra el destí perpretada amb orgull i desesperació pels joves amants de la ciutat. Primer de forma improvisada, després seguint un ritual ocult, una bona colla d’enamorats s’han anat apropant a la platja de la vila Olímpica per proclamar als quatre vents el que, en realitat, és impossible d’assegurar: que l’amor és per sempre. Un candau tancat en el cable metàlic de la valla del passeig i la clau llençada al mar. Per sempre. Per sempre? L’amor en forma de candau: malament.
Al centre de Montevideo hi ha una font envoltada d’unes baranes plenetes plenetes de candaus com aquests.
Seran uruguaians residents ací els qui ho han començat a la vila olímpica???
Pingback: Twitted by oriolllado
Veig que la moda ha arribat també a Barcelona.
“Seran uruguaians residents ací els qui ho han començat a la vila olímpica???”
No dic que no ho siguin, però el fenomen va començar a Itàlia:
http://tinyurl.com/yc4gs8b
Em pensava que el ritual no arribaria a Barcelona perquè no tenim riu, però deuen llençar la clau al mar.