La facilitat amb la que un perd l’eloqüència, a vegades… i com, malgrat això, hom s’adona que no dient res gaire clar, un pot dir tantes coses! La satisfacció d’haver tastat per primera vegada la mermelada de taronja aquest matí… als meus 38 anys, un modest triomf tardà que m’ha fet pensar en totes les coses que intueixo que m’agradaran però que encara no he provat. I mentre elaboro una llarga llista mental amb títol de best seller de saldo (del tipus 1001 things to do before you die), m’adono que la faig en forma d’estatus de Facebook… la majoria dels quals no són ‘publicables’. I m’inquieto una mica en veure que m’haig de subratllar per a mi mateix: “¿Què importa si es poden publicar o no? Que l’important és poder-los viure!”. La música hawaiana és lleu i calmada, com la brisa d’estiu, una remor, una carícia que ens fa somriure, a mig camí de la sensualitat i les pessigolles. L’he escoltada endut per un desig capritxós aquesta tarda, cortesia del robust Spotify. A la xarxa, mentrestant un degoteig d’informació m’anava espatllant la tòrrida posta de sol. Es denunciava aquí i allà –tot i que no exactament als mitjans tradicionals… ja es veu, el signe dels temps!– la duresa de la policia amb els estudiants tancats a l’UB. I he trobat que el catedràtic Manuel Delgado l’encertava quan deia a Vilaweb TV: “i amb qui es negociarà ara, amb els mossos?”. Diria, per a que consti en acta, que no estic d’acord amb molts dels plantejaments del moviment que s’oposa al pla europeu perquè és excessivament simplista, i a voltes demagog; però una cosa és això i l’altra és no indignar-se en veure la policia ‘fotent canya’: nova evidència d’un diàleg trencat a la universitat, apunta el professor Marcel Mauri en un ràpid intercanvi de parers al meu Facebook amb la periodista Mireia Prats. I sé que demà seré un ‘pijoprogre’ més a les tertúlies de la ràdio, un nou ciutadà ingenu a qui cal explicar de nou ‘que les coses són així i prou’. Però jo, que ja he perdut l’eloqüència, em faré el suec. Al capdavall, ¿no és nord enllà que diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç?
Els plantejament del moviment que s’oposa al pla bolonya no és simple, no és simple perquè darrera de tot el que està passant hi ha moltes hores de feina i d’anàlisi de textos legals molt ferragosos de llegir i informacio que s’esta tranferint a tota la comunitat universitària. Això els mitjans de comunicació no ho expliquen. Només el que dóna morbo.
jordi crisol