Tornem-hi, amb el paper del castellà en la futura (of course) Catalunya independent. Bona notícia, en tot cas: aflora de nou als diaris i a les xarxes socials el debat sobre el nostre model futur de país, debat necessari i urgent (ja fem tard) que intenta fer camí allunyat de victimismes i essencialismes. Saludablement distanciat dels ‘ismes’ i cada vegada més transversal i divers, aquesta ‘nova’ conversa posada al dia es revela engrescadora, tota una invitació.
Ara ha estat Carles Duarte, director del CONCA, el que ha animat l’intercanvi amb la seva proposta de reinventar el Premi Nacional de Cultura, tot reconeixent alguns dels representants més sòlids de la nostre cultura però que, ai, escriuen en castellà. Per cert, cal llegir l’article que el poeta i avui també gestor cultural feia ahir al diari ARA, i més quan tants l’han comentat i discutit sense ni tan sols haver-lo llegit.
“Que a Catalunya existeixen premis institucionals exclusivament dedicats al català és lògic, però també és cert que fan la impressió de pertànyer a una cultura resistencialista que ja hauria d’estar superada. Catalunya és una comunitat humana que té la sort de tenir dos idiomes, i ignorar-ne un és senzillament absurd. I encara més greu: fa lleig. Això no exclou que el català continua patint una evidentíssima inferioritat respecte al castellà, i que els esforços de les institucions i la societat civil haurien de dirigir-se a donar suport a l’idioma més feble.” Albert Sánchez Piñol
citat ahir a El Punt Avui per Valèria Gaillard.
Sigui com sigui, i com que el debat (“un debat polític, més que no pas cultural”) va més enllà de la serp d’estiu, he decidit de nou a aplegar en un #storify alguns dels arguments que ahir van bullir a la xarxa. Hi he afegit també alguns apunts meus, que crec que casen bé amb el tema.
És una selecció tan personal com incompleta. Espero, tanmateix, que sigui interessant i que en tot cas serveixi (almenys) per descobrir a gent amb coses tan assenyades a dir com les que diu en Martí Adroher.
Hi podeu accedir en aquest enllaç.
Cal,però que respectem als que han vingut d’ altres contrades a casa nostra i que fan literatura
en castellà, però nosaltres com a assentament humà som occitans.
L’ occità és oficial als Territòris de la Generalitat de Catalunya,doncs si cal un premi per la literatura castellana,també cal per l’ occitana,sens falta.
El president del CONCA, Carles Duarte ha posat el dit a la nafra, els premis importants són sobre tot en castellà, com tindria que ser.
Els autors catalans que escriuen en castellà estàn emprenyats, per què sembla que fins ara només podien guanyar premis en Espanya i els seu Estat.
Mentre a les institucions catalanes només és poden guanyar premis en català.