Repassem les darreres hores?

Dimarts, 20h: En Joan Manuel Tresserras omple la sala de destil·lació de la fàbrica de l’Anís del Mono. És un dels nostres actes destacats de la campanya, però no exactament l’acte central perquè de fet, no en tenim, d’acte central. Hem plantejat un míting que no és un míting sinó més aviat una conversa tranquil·la, serena, interpel·ladora i suggerent, ben lluny de les consignes de campanya, dels ‘crescendos’ dramàtics i de les inflamades promeses i retrets tan habituals aquests dies. L’exconseller de Cultura comença a parlar de diagnòsis i revisions. En Tresserras situa el seu plantejament a l’inici del camí, no pas al final, que això és un procés, que això s’està fent, encara. A poc a poc, però de forma imparable, molts, cada vegada més… estem construint. “La clau és la majoria social, créixer acumular energia… amb les consignes no n’hi ha prou, cal tenir projectes; amb les consignes a la gent no la podrem convèncer, hem d’oferir una il·lusió, un somni”, planteja. “No cal que s’entusiasmin celebrant derrotes com fem nosaltres, una darrera l’altra. Convidem als nouvinguts en el projecte a compartir l’experiment d’enginyeria social més apassionant que en aquests moments és possible a Europa.” “Sigueu agitadors i agitadores d’aquest projecte per a Badalona i per al país.” Les paraules de Tresserras ja ens acompanyaven abans de ser dites –ell ha estat, de fet, una de les referències del nostre pas a la política, decidit el desembre passat. Però després de ser formulades, avui ens empenyen una mica més fins el diumenge, dia de les eleccions, i fins el dilluns, el dimarts, el dimecres i tots els dies que han de venir. [aquí podeu veure un resum de la conferència i aquí un vídeo de menys de 3 minuts] 

Dimarts, 22h: L’Edgar i la seva família ens esperen al Tariq Badalona. Ens acull una llarga taula. Gent d’Esquerra, de Reagrupament, de les Jerc… i d’Accent. En Miquel no ho veu del tot clar, però és home de picant, i de seguida disfruta amb els currys d’aquest excel·lent establiment del carrer de Baldomer Solà. Acabem passada la mitja nit. Tornem a casa passant entre les ombres de la nit, pel mig de la plaça Pompeu Fabra, un luxe.

Dimecres, 9h: En Joan Carreras ens fa arribar el breu apunt que el politicòleg Edgar Rovira sobre la nostra campanya, “un exemple d’una (continua…)

(…) nova manera de fer política”. La Natalia, que tanta feina està fent aquests dies, somriu feliç tot fent un curt cafè en una Rambla inundada de sol. 

Dimecres, 11h: Amb la diputada Anna Simó visitem una exposició muntada pels veïns de Pomar sobre la història del barri. En l’església de Pomar s’hi van casar els pares. Em miro fotos i intento imaginar com era aquest barri aleshores. Em costa. Diversos veïns del barri van explicant anècdotes i lluites. M’agrada, Pomar. Conec força gent del barri, amb l’Agnès, fa uns anys, vam compartir la impartició d’unes sessions de lectura en català a la biblioteca, dins del projecte Llegir en català és fàcil, promogut per Òmnium Cultural.

Dimecres, 14.30h: El TN obre amb les #acampades. Recupero una comentari que he fet a Marc Prat, al seu FB: “El que està passant ara a la Plaça Catalunya (i a altres llocs) expressa un sentiment que comparteixo… indignació, però també compromís per canviar les coses. Són dies molt intensos, aquests; tan de bo tinguem la distància suficient per entendre el què està passant. La trobo a faltar. I tu? Em sembla que el moviment sorgit del 15M desafia, però en part també acompanya a algunes de les persones (en conec moltes, i no només a la candidatura en la qual figuro) que avui ens presentem a llistes. Som molts que reclamem una manera diferent de fer les coses. Hem de veure com ens situem en el nou mapa de la història, hem de veure com, en aquest context, podem connectar millor persones i idees… Vaja, que hem de veure com convertim la indignació en propostes i projectes de transformació ben organitzats i amb la suficient base social. El repte és enorme i el moviment ‘democràcia real ja’ és, clarament, un aliat.”