Quin sentit té el Facebook?

En Vicent Partal aprofita el seu blog per preguntar-se en veu alta (entenguem-nos: en la virtualitat) perquè serveix el Facebook. Està bé, això de socialitzar una pregunta. Perquè serveix el Facebook? Jo m’ho vaig preguntar en solitari fa una eternitat, això deu ser el setembre de 2007, amb resultats ben poc satisfactoris. Facebook em confonia i abrumava una mica: tots aquests ‘hugs’ i ‘kisses’… que omplen el nostre ‘mur’ com l’spam més emprenyador. D’alguna manera, i no sé exactament perquè, vaig anar fent, sordament entossudit, fins que un dia vaig descobrir cinc coses:

  1. Que alguns amics i contactes seguien les actualitzacions del meu blocfotoblogpreferits guardatsvídeos, etc. a través del Facebook i que això convertia aquest -diguem-ne- portal en un bon canal emissor per aplegar i ordenar els meus continguts a la xarxa. Després d’instal·lar algunes aplicacions fàcils i gratuïtes, les actualitzacions a cadascún d’aquests canals es mostren automàticament. Augmenta la difusió de la meva feina, sense haver de fer cap esforç adiccional.
  2. Que jo feia el mateix amb els continguts generats per determinats internautes… a través del Facebook he seguit els comentaris, posts i enllaços recomanats de gent com César Calderón  o Juan Varela, i he disfrutat amb les reflexions de José A. Donaire  sobre les possibilitats de participació política del portal, una part de les quals (imprescindible aquest post) vaig compartir amb els meus alumnes de periodisme polític de l’Uvic en una curiosa sessió pràctica. ‘El professor ens explica de què va el Facebook’, s’exclamaven els alumnes, entre escandalitzats i irresistiblement encuriosits! 
  3. Que podia informar als meus amics o contactes d’una actuació musical recomanable, o que podia fer campanya per un determinat objectiu. Fàcilment i de forma eficaç. Ho vaig provar aquest juny amb la primera de les actuacions del Jazzorrilla, a Badalona, i amb la campanya per donar el nom de Pompeu Fabra  a la futura illa central de la mateixa ciutat.
  4. Que la comunicació amb el meu cosí Joan (per posar un exemple), que està a Anglaterra; o amb la meva amiga Cèlia, que estava a la Xina, és molt més fluïda gràcies al xat del Facebook, i que gràcies al portal he tornat a saber de gent que feia moltíssim temps de qui no tenia notícia: i no només els incombustibles companys d’escola que tothom cita quan parla del Facebook… La comunicació, en quasi tots els casos, no ha estat puntual, sinó que, finalment, s’ha establert una regularitat ben valuosa. Hem xatejat, hem compartit fotos… He descobert una nova manera d’estar al cas de la vida de gent que conec i amb qui havia anat perdent el fil. Aquesta manera no ha substituït el contacte físic… l’ha potenciat! Quants sopars d’exalumnes s’han organitzat aquest any a través del Facebook?
  5. Que hi ha un moment que les fotos penjades, els estatus canviants (aquest addictiu missatge que acompanya el nom d’usuari del tipus: Oriol Lladó is ‘pensant en les vacances’) fan una xarxa molt poderosa, i que gairebé té una inèrcia pròpia. És el moment en el qual mires el teu grup d’amics i et descobreixes distingint entre els que ‘si’ i els que ‘no’.

3 thoughts on “Quin sentit té el Facebook?

  1. Hola Oriol,
    avui he entrat a vilaweb i he vist que hi tenies un bloc, ja m’ho apunto… Aviam si algun dia que estiguis a Vic fent classes t’animes i puges a Ripoll…

    sobre el feisbuc jo també em pregunto perquè serveix i, de moment, he decidit fer-hi objecció de consciència -tenint bloc, flickr i xat- què aporta? Bé, continuaré observant-ho des de fora…

    salutacions,
    Arnau

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *