Tothom sap (ho hauria de saber) que les portades més boniques sempre són (i sempre han estat) les del New Yorker. Aquesta és especialment reeixida, i ha estat seleccionada per la revista TIME com una de les millors de l’any. No és per menys. La revista de Manhattan mai ha necessitat gaires paraules per emirallar-nos. L’il·lustrador Chris Ware ‘captura la màgia tardorenca de Halloween aportant un subtil i irònic comentari social”. Els petits juguen al ‘trick or treat’ mentre els pares que els ‘vigilen’ són a molts quilòmetres (molts bits?) de distància mirant les pantalles d’iphones i blackberrys. Amb molta delicadesa, aquesta il·lustració ens revel·la com els universos paral·lels no són només un argument per a la ciència ficció… sinó la característica cada vegada més evident de la nostra quotidianitat. La realitat dissociada.
Tens raó (tu i la il·lustració) i em fa reflexionar. Sovint em descobreixo mirant emails, enviant missatges, actualitzant el twitter pel telèfon, en una espècie de món paral·lel mentre els meus fills estan just aquí i ara jugant, pintant, retallant. L’aparició d’aquests aparells no se si ens enriqueix realment o simplement ens facilita l’alienació. Creus que al final haurem d’anomenar aquests dispositius com anomenàvem a la TV :”la Caixa tonta”?
Es equiparable la alienació que produeix la TV a la que produeixen aquests dispositius?