El nou disc d’Standstill és una obra literalment manufacturada, tota una declaració que mostra les intencions en fer-se tangible; existeix en tota la seva ambiciós només quan la pots tocar. Tres discos disposats en un estoig a tres colors: únic, però transferible; amb el segell de l’artista que es mostra, mai més ben dit, en el retall i l’estampa, i en la veu també, és clar. L’enèrgica banda catalana simfonitza amb la solvent habilitat que els caracteritza la cerca d’un Bonaparte escaldat i dubitatiu que es pregunta pel sentit de la vida. Podria ser cadascú de nosaltres. Tenim aquí un retorn sobtat, refrescant. El disc com a objecte d’art; el joc de pistes que desafia la distinció entre contingut i continent en l’elecció dels colors i les imatges; el maliciós mapa suministrat per l’artista i que ens farà perdre i trobar. L’experiència de la música és, ha estat i segurament serà sempre, un viatge que es fa amb les orelles, però també amb els ulls.