El barber de Velázquez

“Peluqueria de caballeros” al carrer d’Amargós amb el quadre de Velázquez (‘Las lanzas’ o ‘La rendición de Breda’) al fons de la sala. “Ambrosio Spínola, general genovés al mando de los tercios de Flandes, recibe del gobernador holandés, Justino de Nassau, las llaves de la ciudad de Breda, rendida tras un largo asedio.” És curiosa l’elecció d’aquest quadre com a decoració principal d’una barberia. Que va empényer al barber en la tria? Es sentia més a prop dels assetjadors? O, vista la transformació del seu barri, d’alguna manera segurament inconscient simpatitza, cada cop més, amb la dels assetjats? Això no es veu a la fotografia, però l’home passava les hores del dissabte al matí, assegut a la butaca de tallar, tot llegint ‘La Razón’. La barberia, ben buida.

Ball sense música a l’església de Santa Anna

“Balla’m i, pessigant amb delicadesa les cordes d’un violí ardent, fes-me arribar d’un salt a la teva bellesa; balla’m i fes aparèixer un pont, passem de puntetes damunt del pànic, trobem-nos al final, dins teu, dins meu. Balla’m, alçant-me com alçaries la branca d’una olivera, sigues el colom que em mena a casa. Balla’m. Balla’m fins al final de l’amor.” Versió lliure de les primeres línies de ‘Dance me to the end of love’, de Leonard Cohen. Fa unes setmanes, a les portes de l’església de Santa Anna, a Barcelona, una parella ‘ballava’, sense música, buscant l’amor que no s’acaba. Cohen no hi era, però somreia des d’una cantonada de la placeta. Jo hi era, però ningú hi parava esment. Tan se val. Per sort duia la càmera a sobre.