El món 2.0 és donat als enterraments precipitats. Ja fa temps que alguns gurús, fascinats per la nova joguina del moment (fos Twitter, Facebook o Tumblr), van córrer a cantar les absoltes a les bitàcores. Els blogs no van morir aleshores, ni estan morint ara: s’ajusten i es posen al dia, com toca fer a tots els instruments útils. Aquest apunt presenta les respostes que quatre bloguers de referència van fer a un qüestionari de treball que els vaig fer arribar per preparar la meva secció 2.0 a Theknos, la revista del CETIB (per cert, aquí podeu accedir a la revista i llegir l’article en la seva versió definitiva).
Les reflexions de Trina Milán (@trinamilan), antropòloga a la xarxa; Francesc Balagué (@fbalague), cofundador de la plataforma Wonference.com i de rutabaobab.com; Gemma Urgell (@gemmaurgell), periodista i consultora en comunicació i estratègia web viniesfera.com i Marc Roca (@marcroca), consultor especialitzat en comunicació digital; conformen un recull engrescador i interessant en forma de ‘sí, els blogs, avui, tenen sentit’.
Per què un professional s’hauria d’obrir un blog?
Trina Milan: Si vol explicar coses en més de 140 caràcters… ha de tenir un blog!
Francesc Balagué: El blog és el portafoli públic de tot professional. Un lloc personal que es va construint mica en mica i que va recollint tot allò relacionat amb l’entorn d’interès d’aquest professional. També és de gran utilitat com a arxiu personal, accessible des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, i ordenat a la teva manera. Permet des d’un espai de reflexió, crítica o expressió, fins a un espai de divulgació i emmagatzematge de la informació. Alhora, tota aquesta informació es va interconnectant i enllaçant amb la d’altres persones amb interessos afins, que a través dels cercadors arriben a descobrir el blog i el professional, obrint noves vies de col·laboració i networking. Tot i la gran diversitat d’eines i xarxes socials, considero que a dia d’avui tenir un blog segueix sent imprescindible.
Gemma Urgell: Crec que és important que un professional tingui un blog, però no tant com que estigui present en segons quines xarxes socials. És a dir, en segons quines professions tenir un blog és una eina molt important de difusió de la feina que es fa, dels projectes duts a terme, de les formes de treballar, així com un enllaç important a l’hora d’establir noves col·laboracions amb d’altres professionals (sobretot en el cas de professionals freelance). Tot i això, cada vegada prenen més importància les xarxes socials i és important tenir una especial cura en com ens hi mostrem i en com ens relacionem amb la resta. Alhora, les xarxes socials ens ajuden a difondre aquells continguts que traslladem als blogs.
Marc Roca: La formació ja no és una cosa estàtica que es pugui plasmar en un CV clàssic, els canvis tecnològics han provocat que la formació contínua sigui imprescindible. Per tant, cal formar-se ‘non stop’, i no només en postgraus clàssics, sinó també en formació online i jornades presencials (cursos, conferències,…). Aquest aprenentatge no es pot mostrar en un text pla, cal mostrar-te professionalment en temps real i on hi ha la gent a qui et dirigeixes, a Internet i a les Xarxes socials. El blog et serveix per mostrar en què ets bo i per crear comunitat i contactes professionals.
Com són avui els blogs respecte l’any 2003/2004 (primera onada significativa)?
T.M.: Més cuidats estèticament Més diversos Amb enllaços de xarxes inclosos.
F.B: Avui els blogs són molt diversos i s’han anat especialitzant molt, i han hanat guanyat audiencies fidels (més o menys grans) en funció de la temàtica. Viatges, patchwork, o receptes de cuina, són tres exemple de temàtiques que la gent que no té blog, busca a la xarxa per informar-se. D’altres tipus de blogs potser han baixat el ritme de publicació o la profunditat i el·laboració dels continguts, però que mantenen aquest feedback i interacció amb els seus lectors (potser reforçat a través de Twitter i Facebook). Crec que els blogs més seguits i més populars avui són majoritàriament seguits per persones que no tenen blog, i que busquen informació seleccionada específica segons els seus interessos, i potser abans, la gent que llegia i seguia blogs, era gent que ja en tenia.
G.U: La principal diferència és que l’any 2003/04 no hi havia un ús tant massiu de les xarxes socials com Facebook i Twitter i els blogs esdevenien un espai de debat i opinió, amb bastants comentaris i aportacions. Ara, l’esperit de generar debat amb el blog es trasllada sovint a les xarxes socials: publiquem un article que no es comenta al blog, però si a Facebook o a Twitter. Per una banda, les xarxes socials faciliten la difusió de l’article, però dificulta poder continuar el debat perquè aquest es diversifica en diferents espais. El contingut multimedia pren més força actualment: vídeos i imatges que esdevenen posts per si sols o companys importants d’un text.
M.R: Potser han perdut frescor, però han guanyat en interès professional. La diversitat de xarxes socials que s’han anat creant s’han endut algunes de les actituds que s’utilitzaven en els blogs del 2003/04, com comentaris curts, publicar fotos, música,… i, ara els blogs són com cartes de presentació més elaborats, amb més contingut i context i més dirigits a públics concrets. Abans predominaven els blogs personals on també es parlava de temes de feina.
Què opineu dels blogs col·lectius, ara en emergència?
T.M: Són una modalitat més, que augmenta perquè es normalitza l’ús.
F.B: Els blogs col·lectius són una bona estratègia per unir esforços i intentar crear un espai destacat dins la temàtica que es tracti. Cada vegada hi ha més fonts d’informació, més enllaços que s’intercanvien entre xarxes socials, i és molt difícil arribar a destacar, ser més o menys conegut, o treure’n un profit econòmic els qui ho busquen. I això ho facilita tenir un blog col·lectiu, que permet que es publiqui amb molta més regularitat i s’arriba a una major audiència. En alguns casos aquests blogs són més divulgatius i objectius, perdent aquell esperit crític o de reflexió personal que era més evident en blogs individuals d’anys enrere. Alguns vindrien a ser com una revista o magazine, del tema que sigui.
G.U: Els blogs col·lectius sobre temàtiques concretes (economia, política, cultura, etc) són interessants pel fet de què, per una banda, pots trobar diferents punts de visió i això enriqueix i el lector agraeix; i, per l’altra, els articles acostumen a ser més elaborats perquè, per una banda, l’autor no té la pressió de publicar al moment ni molts articles, i, per l’altra, rep inputs dels seus propis “companys de blog”. El ser col·lectiu també amplifica més la seva difusió (normalment els blocaires de blogs col·lectius també en tenen de propis i es produeix un traspàs de lectors constant). També, el fet de tenir més difusió, els facilita una major presència en l’escenari comunicatiu tradicional (esdevenen fonts i, alguns cops, també articulistes).
M.R: Els blogs col·lectius ja existien fa anys (ex: L’Olla de Grills, va ser un blog col·lectiu dedicat a parlar de política). Després van començar a convertir-se en diaris digitals de l’estil ‘confidencials’, més ben dissenyats però amb poc interès periodístic. Ara, crec que han recuperat qualitat i interès. Qui fa un blog col·lectiu, té molt clar a qui es dirigeix, quins continguts vol oferir i cuida la qualitat. Els autors volen publicar menys i de més qualitat, un blog col·lectiu et permet tenir una temàtica actualitzada diàriament sense que una persona hagi d’opiniar cosntantment, cosa que ja fa a les xarxes socials.
Quins són els vostres consells per a una persona que s’estigui plantejant obrir un blog?
T.M: Decidir el nom amb molta cura, decidir la plantilla amb possibilitats d’esmenes fàcils… i finalment, saber que s’ha de ser constant.
F.B: És molt important començar llegint altres blogs, fixar-se en detalls dels altres autors, com interactuen a través dels comentaris, com organitza la informació, si utilitza les categories i etiquetes, si hi ha pàgines estàtiques, etc. Un blog permet una gran flexibilitat en l’organització de la informació, el què alhora pot crear un cert caos. Quan més ben ordenada i presentada estigui, més facilitats posarem al lector perquè hi trobi un espai útil i d’interès i tingui ganes de seguir buscant i llegint continguts. I en un nivell més avançat veure com aquests autors combinen l’ús del blog amb les altres xarxes socials, com en fan difusió, etc.
G.U: Alguns consells: 1) Tenir un blog significa dedicar-hi molt de temps i ser molt constant. 2) Necessita una reflexió prèvia (que sovint no hem fet) sobre perquè volem tenir-lo i quines temàtiques treballarem. La periodicitat crec que cada vegada és menys important (sóc del parer que més val poc, però treballat, que posar-nos a publicar sistemàticament coses poc elaborades). 3) Llegir molts blogs de temàtica semblant i estar al dia sobre aquella informació/opinió que volem plasmar 4) A més d’escriure, és important tenir cura de la imatge, la del propi blog, però també continguts multimedia per donar més força al missatge que es vol transmetre. 5) Ser present a les xarxes socials i usar-les d’una forma natural (i no abusiva) per a difondre els continguts que es plasmin al blog.
M.R: Escull l’editora de blogs més adequada pels continguts que faràs i pel públic a qui et dirigeixes, cuida el disseny, inverteix en un domini propi, actualitza mínim un cop per setmana amb continguts de qualitat, respon que et parlin, agraeix quan t’ajudin, comparteix el millor dels altres i tingues una forma d’escriure propera i deshinibida. I, complementa el blog amb una o diverses xarxes socials, però sempre tenint en compte que tot porta temps i n o és bo deixar les coses a mitges, la identitat digital quedaria tocada.