Article publicat a El Periódico de Catalunya el 31 de gener de 2013:

El Govern del PP a Badalona, paralitzat i paralitzant, discutit i discutible, arriba al 2013 amb l’ombra de la sospita projectada per diferents denúncies i acusacions de corrupció, mentre la possibilitat d’una moció de censura guanya pes. ?Certament, la situació és insostenible en una ciutat com Badalona, on plou sobre mullat i on la crisi s’acarnissa amb especial virulència. La ciutat, que compta amb tanta gent compromesa i amb tantes iniciatives en positiu, no ha aconseguit trencar la seva ‘mala imatge’, metàfora d’una ciutat que, passats més de 30 anys de la recuperació de la democràcia, segueix sense acabar de trobar el seu lloc. 

Des del maig del 2011, quan el PP va rebre 26.890 vots, i la resta de forces que ara podrien articular l’alternativa, 43.484, la ciutadania ha viscut almenys 5 fases: tristesa, perplexitat, indignació, compromís i ara una precària esperança. Esperança, sí, malgrat tot. Els tres partits de l’oposició PSC (9), CiU (4) i ICV-EUiA (3) s’han posat mans a l’obra, encara que sense abordar de moment, l’autèntic ‘quid’ del procés de canvi. Qui ha d’ostentar l’alcaldia?

En tot cas, i previ a aquesta decisió (que malgrat tot, caldrà prendre), ara és el moment de començar a construir una proposta que necessàriament haurà de ser de reinvenció. Elrepte plantejat per la moció és enorme, però ens equivocarem si ho plantegem com un simple canvi de cadires. Mentre aquí discutim sobre les obres irregulars a la cuina d’un càrrec de confiança, a l’Hospitalet es postulen com el Brooklyn de Catalunya.

Per un altre costat, passen inexplicablement desapercebudes les notícies de nous descobriments al nostre particular Sylicon Valley de la salut, els centres de recerca vinculats amb l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. Ja és hora que la ciutat deixi de mirar-se el melic.

En l’actual context de crisi, Badalona s’ha de reivindicar com el que és. Ha d’exercir (perquè pot, no ho oblidem) com una de les (principals) capitalitats de l’àrea metropolitana, peça clau en el que esperem aviat que sigui un nou estat a Europa. Per fer-ho disposa d’excel·lents serveis, d’una bona oferta cultural i científica, té centralitat, diversitat i un, no obstant, envejat activisme ciutadà i una tossuda voluntat de ser. Elements positius, malgrat el duríssim context.

¿Ens en sortirem, d’aquesta? Crec que sí. Em sembla imprescindible, de totes maneres, tenir en compte les consideracions següents:?

1. El pacte ha de desbordar el mateix pacte. Als tres partits de l’oposició correspon el seu impuls, però això només sortirà bé si aconsegueixen crear un marc de treball i participació més ampli que almenys ha d’incloure ERC i la CUP (que comparteixen la idea d’una ciutat inclusiva i respectuosa amb la diversitat), així com les entitats i les (per sort) emergents xarxes ciutadanes.?

2. El pacte ha d’anar més enllà del mateix mandat i traçar les línies bàsiques de la ciutat almenys a 6 anys vista, recuperant l’esperit d’aquelles taules de partit i sectorials habituals durant la Transició. El projecte posat en marxa ha de tenir continuïtat el pròxim mandat i cal assegurar que hi haurà una alternativa factible l’endemà de les pròximes eleccions (2015).

?3. El pacte ha de ser més que un front comú contra el PP. El nou projecte de ciutat no és una ‘resposta a’, és una ‘proposta per a’. Només la suma de projecte + novetat + futur podrà vèncer la previsible pulsió victimista del PP després de la moció de censura.?

4. El pacte ha de saber anar més enllà de la ‘vella política’. Malament anem si el nou govern pretén respondre al repte amb tres quarts del mateix, bé sigui amb una lleu pàtina de pintura. Hi ha més imaginació, més cogestió, més transparència, més ambició, més capacitat, més reconeixement, més valentia … i finalment, més compromís amb un nou país … un nou país que Badalona ha d’ajudar a garantir que serà per a tots.