Una història d’amor al Japó

El cel és blau, la terra blancaTofú bullit, fred cuit i fregit; sopa d’arrel de nyam, xampinyons liles fets a la planxa i amanits amb salsa de soja just després d’haver-lo collit, escates de tonyina, galetes d’arròs, calamar fumat, bolets dissecats, broqueta de pollastre amb soja dolça, mongetes crues, ostres fumades, tonyina crua trinxada, faves i porc bullit, gelatina de konjac, estofat de llengua, croquetes de nata, cogombres acabats de collir amb polpa de prunes salades, rodanxes d’albergínia fresca amb gengibre i salsa de soja, col amanida amb segó d’arròs, truita de riu regada amb vi de bistorta, fondue de pop amb salsa de taronges amargants, orella de mar crua amb salsa de wasabi, llagosta fregida, sopa de miso amb brou de peix, fumejants llavors de soja verda i aquell bacallà a la cassola…

[…] “el bacallà va sortir amb un trosset de crisantem enganxat. El contrast entre el verd i el blanc em va semblar molt bonic.

–¿Oi que és preciós, mestre?– Li vaig fer observar. Ell va somriure i em va acaronar els cabells, com sempre.”

El sake estova les pors de Tsutsiko i el seu antic professor, el ‘mestre’ Haratsuna, ombres lentes i bromoses en la ciutat on, sembla, tothom té pressa i alguna cosa important a fer. En aquesta pila de menges delicioses, capturades al llarg de les poc més de 200 pàgines de llibre, s’acaba conformant un atles d’un romanticisme que vol i dol i que, finalment, l’escriptora Hiromi Kawakami destil·la en forma d’haiku: “el cel és blau, la terra blanca.” Una història d’amor.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *