Aquesta façana és espectacular, per acolorida i suggerent. Què s’amaga rera cadascuna d’aquestes finestres? Alguns dels veïns ja s’hi deuen haver acostumat. Fan com si res, seguint el fil de les seves rutines diàries, sense mirar finestra enllà. Però potser hi ha qui encara manté la infecció de l’indiscret: un nou inquilí, potser; o un senyor que viu a la finca fa anys i que fabula d’amagat de la dona ("Manel, on tens el cap?"). A aquests dos veïns hipotètics (qui sap si no en són més?) la costum els rellisca, per sort; i saben mantenir el secret dels seus ‘viatges’ mentals a la vida dels altres. Serven encara la mateixa mirada de sorpresa de quan van descobrir que casa seva era, en realitat, una pantalla porta oberta a una gran novel·la en moviment. Teixexen àvids històries vives –però, ai las, volàtils– amb la mirada clavada al carrer i palplantats davant de la diària acolorida vidriera.

L’edifici, que es replega cap endins a la confluència de Bruc amb Diputació, "adopta una solució molt inhabitual als xamfrans de l’Eixample. La planta baixa i l’entresòl segueixen l’alineació del xamfrà, però els pisos superiors enllacen perpendicularment, confluint en una torre poligonal, on hi ha la caixa de les escales, coronada amb una cúpula. Les façanes es caracteritzen per les seves galeries amb vidres de colors. Va ser construït el 1886 i és obra de Joan Bruguera. (Més informació, aquí.)