
http://xammar.cat és, segons es presenta a ell mateix, «un assistent periodístic basat en intel·ligència artificial que ajuda a escriure articles amb context i a llegir notícies adaptades al temps disponible i al nivell de coneixement de cada lector». Ho fa a partir del que escriu el periodista –que valida i està obligat per l’aplicació a complimentar manualment, el camp del títol i l’entradeta (i que, per tant, marca to i enfocament, amb el seu criteri)–, i ho fa tot connectant amb el que ja s’ha publicat al mitjà, en aquest cas el Diari de Barcelona, i els seus 7.632 articles. Aquest prototip és fruit del projecte de recerca doctoral d’Isaac Salvatierra Pujol, defensat avui, dimecres 18 de novembre, a la Universitat Pompeu Fabra. El títol de la tesi és eloqüent: «Xammar: la notícia personalitzada. Un model de cooperació periodista-IA» i ha estat dirigida per en Marcel Mauri i en Roger Cassany Viladomat.
La proposta de l’Isaac em sembla interessant per diferents motius. Per una banda, és ‘periodisticocèntrica’ (això és un elogi): és a dir, que mana l’ofici i el mètode, al servei d’allò que ofereix una capçalera determinada, que enriqueix el seu producte i a la vegada aprofita i treu partit del propi capital publicat, l’hemeroteca. Per l’altra, es posa amb habilitat en els ulls del lector i les seves necessitats d’avui (tan diferents de quan els diaris es compraven al quiosc): incorpora a l’experiència periodística el factor temps (pots indicar el temps de lectura desitjat) i coneixement previ (i administrar allò que es dona per descomptat).
Per fer Xammar han concorregut idea, tècnica i xarxa. Una idea no ‘oportunista’ –els que coneixem l’Isaac sabem que la seva preocupació sobre la manera en què lliguen periodisme i TIC ve de lluny–; un perfil tècnic propi i que també ha sabut trobar la complicitat de cracks com en Xavier Vinaixa, Pau Ventosa San Martino o Matilde Sartori i finalment la xarxa, amb el compromís dels periodistes del Diari de Barcelona (en la presentació del prototip hi ha destacat en especial l’Aran Ordeig) i de la direcció del grau de periodisme que ha sabut afavorir la connexió entre teoria i aplicació.
I que bé, finalment, que tot plegat s’hagi fet amb la complicitat del projecte del Diari de Barcelona, la històrica capçalera ara feta per estudiants del grau de periodisme de la Pompeu (amb Andrés González-Nandín Comes i Maties Salom Ruiz a la direcció i coordinació).
Felicitats i gràcies per l’aportació, Doctor Salvatierra!
… i llarga vida a Xammar (que per cert du el nom del periodista Eugeni Xammar, també ben reivindicable!)