Fins ara, la meva experiència a X –és a dir, al Twitter de l’època Musk– ha estat prou satisfactòria, almenys si m’ho miro des d’un punt de vista personal. He receptat silenci generosament a alguns comptes i n’he blocat d’altres ocasionalment, diria que gran part de les vegades de manera merescuda. Vaig saltant entre diferents llistes, pròpies i d’altres, privades i públiques, i miro de ser exigent a l’hora de seguir perfils. Intento no submergir-me en els abismes d’alguns fils de comentaris ni, en general, passar gaire estona fent scroll. X encara és, la majoria dels dies, un lloc mínimament interessant, i encara forma part de la meva recepta quotidiana per estar informat, explicar les coses que faig professionalment i participar en alguns debats que, segurament perquè tenen lloc a la meva pròpia bombolla, són, ben mirat, prou constructius.

Això és així avui, malgrat tot. I això és així… per ara. (continua)

Fa més d’un any em vaig obrir un compte a Mastodon i un altre a Bluesky (no va ser fàcil: era l’època en què calia invitació), i com a mínim en fa quatre que vaig diversificar la meva presència a les xarxes, on mantinc un blog personal des del 2005 i administro un parell de canals de Telegram i una newsletter. La idea era allò tan català de no posar tots els ous a la mateixa cistella –vista l’onada que ja s’aventurava a l’horitzó– i, a la vegada, explorar noves eines i formats. Durant aquest temps he redescobert una manera més tranquil·la de ser a les xarxes i he agafat una mica d’aire, amb una mena de sensació que estava ‘entre amics’. Però he mantingut la presència a X.

Qui ‘trenca’ Twitter? L’X d’Elon Musk no inventa ni la polarització ni les fake news, ni per si mateix empobreix el debat públic –que són factors que, de fet, el desborden i que en bona part el precedien. El que fa el nou propietari d’X és prendre un seguit de decisions que debiliten les eines de control i moderació, i converteix, explícitament, l’algoritme en una extensió de les seves idees polítiques (en el fons, dels seus objectius econòmics).

Musk no ha trencat Twitter, per tant, perquè Twitter –abans d’X– ja mostrava senyals de disfunció. El que fa Musk és més perillós, i té a veure amb la transformació de l’eina en una cosa totalment diferent de l’àgora imperfecta sota el color blau.

Això ho explica molt bé en Josep Maria Ganyet en aquest article al Via Empresa: “La tecnologia esdevé una eina per identificar i perseguir enemics polítics, manipular el debat públic, amplificar veus afins i marginar aquelles que no s’ajusten a determinades ideologies. Una nova forma de persecució digital que aprofita les eines tecnològiques per etiquetar dissidents, prioritzar missatges afins al poder i fomentar una cultura de polarització”.

Ser a l’X de Musk ha tingut sentit, per a mi, en la mesura que m’ho he pres com una opció temporal i vigilant. La notícia d’aquests darrers dies és que aquesta ‘temporalitat’ és més petita del que molts prevèiem… I que de la vigilància són molts els que cada vegada més van passant a l’acció. I això és una molt bona notícia.

Recentment, un dels grans rotatius globals, el britànic The Guardian, va anunciar que suspenia l’actualització del seu perfil a X. Després, en clau més local, seria el torn de La Vanguardia i de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

I, de sobte, la remor convertida en brogit… És el final d’X? Bluesky serà el nou (és a dir, el vell) Twitter?

L’X d’Elon Musk no inventa ni la polarització ni les fake news, ni per si mateix empobreix el debat públic

Enmig de tot això, algunes reflexions al vol que potser tenen algun punt de contradicció, però que no volen establir cap càtedra, i menys en l’actual escenari, incert i canviant com pocs:

• A X és on hi ha el gruix de gent, i això és un factor diferencial encara imbatible per a molts dels seus usuaris: malgrat l’espectacular progressió de Bluesky, erigit aquests darrers dies en l’alternativa amb més capacitat d’atracció, és de preveure que durant un quant temps hi continuarà havent una diferència crítica d’audiències i, per tant, també de capacitat d’incidència. Tant per a les persones que busquen una difusió àmplia dels seus continguts com per a les que volen estar al dia dels principals temes de conversa o notícies, el factor ‘nombre’ continuarà sent important.
• També per a les administracions, organismes públics i projectes polítics, la missió dels quals és (o hauria de ser) ser allà on hi ha la gent per informar, aclarir o contrastar, almenys fins que no hi hagi una alternativa consistent, més enllà del que hi ha ara, que és més una expectativa que no pas una realitat. Puc entendre la incomoditat o els riscos d’algunes organitzacions amb l’X de Musk, però em semblen una mica precipitades algunes sortides, potser un pèl sobreactuades.
• No crec que estiguem davant d’un escenari de substitució, sinó –encara– de convivència entre una plataforma i l’altra. Es generarà i continuarà una certa narrativa de xoc ideològic, X vs. Bluesky: de la gran plaça pública al reforç de les bombolles i al reservat el dret d’admissió. I resta per veure la capacitat de les xarxes –diguem-ne– alternatives de sostenir el creixement.
• És d’hora per designar successors, però cal reconèixer el paper de la papallona blava per remoure el que semblava inexpugnable. Benvinguts els nous usuaris! Bluesky és intuïtiva, formalment més semblant a Twitter, té molts calés al darrere i és evident que li bufen a favor els vents del hype. Parteix, per tant, d’un clar avantatge, però és aviat per erigir-la en la sola alternativa.
• Mastodon segurament dona més garanties, i és un projecte més transparent i segur en termes de potencial manipulació futura, però no sempre és fàcil d’entendre, més enllà dels col·lectius més conscienciats i organitzats. Threads té el potencial de sumar la gent que es mou per Facebook i Instagram (amb Meta hem topat!) i, malgrat un clima, en general, més relaxat de conversa, no deixa de ser una de les joguines de Zuckerberg… LinkedIn continua allà on era (sense català, encara!), mantenint la consistència, però jugant a una altra lliga.

Com en una guerra (disculpeu la metàfora), es tracta de ser conservador amb els propis recursos –i encara més quan són escassos– i maximitzar les pròpies eines i capacitats, intentant, allà on calgui i convingui, afavorir l’ètica d’un debat serè, informat i divers. Sigui a X, administrant-lo el temps que calgui (que sigui el menor possible!), sigui a Bluesky, a Mastodon, a LinkedIn o al blog personal.

Aquesta és, avui, la meva elecció.