El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, obra de Richard Meier, és com un gran full en blanc en l’entorn abigarrat i imprevisible del Raval. Un gran refugi visual, ideal per quan la nostra mirada atabalada arriba a la plaça dels Àngels. La seva pell sempre impecable és la d’una cortesana que ens mira, absent, des d’una alta torre, que ben podria ser feta d’ivori. Tanmateix, en una ciutat convé passar moltes vegades pel mateix lloc (just per descobrir que ‘mai’ és el ‘mateix’ lloc).

Vet aquí, fa unes setmanes: la llum amable d’un vespre de juliol va regalar-me una nova perspectiva de l’edifici. El MACBA ja no era, aleshores, una fugida autista, sinó el mirall amplificat del caos del barri: allà on abans imposava l’ordre quadriculat, ara reflectia l’acumulació de volums. I vaig fer aquesta foto que és la meva manera de dir que vaig prendre nota d’aquell MACBA que, tal delicadament, emmirallava el Raval.