‘El fill de l’oligarca’, de Patrick Radden Keefe (Periscopi, 2026), amb traducció de Ricard Gil. Addictiva i interessant, en aquest sentit és 100% Radden Keefe. Aquesta vegada el periodista estatunidenc, però, presenta una història particular i no tant el fresc ambiciós a què potser ens tenia acostumats (els troubles d’Irlanda del Nord, l’indústria farmacèutica als EUA). A partir d’un cas individual –la història d’aquest ‘noi que salta’, que remet al London Falling, del títol de l’obra en anglès– l’autor fa créixer el retrat d’un determinat Londres, el del capitalisme financer i especulatiu, representat per l’arribada dels oligarques russos. La corrupció ambiental té els seus efectes en una història de família, que centra el gruix del relat. Potser aquí la cosa grinyola una mica, a estones, perquè a vegades queda una mica forçat quan Radden Keefe mira de connectar la gran crònica a partir del cas concret.