És per això que ha d’estar ben articulat i ha de ser transversal. En primer lloc, de cara endins (ha de partir d’un sistema de treball entre els seus socis basat en l’equilibri, l’eficiència i la confiança; un aspecte difícil de garantir atès l’històric de desencontres entre els protagonistes aquests darrers mesos). Més important, però, és que estigui ben articulat de cara a la ciutat. Això vol dir que s’han d’establir sistemes de participació i compromís amb les altres forces amb representació al Parlament (però no a la ciutat), com ERC i la (…)
(…) CUP; i també amb la societat civil organitzada en xarxa i que està fent emergir noves maneres d’entendre la participació política i l’activisme. El pacte, doncs, ha de poder presentar-se també com una resposta de la ciutat a un ajuntament que malauradament no ha estat a l’alçada i que està a punt de quedar-se en KO tècnic (sol, enfrontat amb mitja ciutat, assatjat per denúncies i sospites i captiu de promeses irrealitzables).En tercer lloc, cal garantir que el pacte serà fort, i que podrà resistir les pressions propiciades per la complicadíssima praxi política en l’actual context i també que sabrà respondre a la renovada energia d’un PP que es presentarà com a víctima i màrtir i que molt probablement pitjarà l’accelerador en un tema que fins avui, a Badalona, ha mantingut en hivernació: la qüestió nacional. Qui el liderarà el nou govern municipal? Serà la primera força més votada de l’oposició, o la formació que pugui defensar un model més engrescador i fresc? Serà algun dels tres caps de llista o s’optarà per regidors situats en el segon, tercer o quart lloc? El que queda de mandat, si fructifica el pacte, es compartirà a dos o a tres el lloc d’alcalde? De quina manera jugaran -ja estan jugant, de fet- els pactes a nivell supramunicipal (a la Diputació, per exemple)?
Per últim, el pacte ha d’afavorir un altre pacte més estable i que allargui l’ombra almenys sis anys més. Ha de garantir una continuïtat. I aquest em sembla el factor clau. El pacte no ha de ser instrumental, deia, i tampoc ha de ser una resposta puntual pensant en el curt termini (això és les properes eleccions). Cal que el pacte traci un full de ruta que porti més que a la presentació d’una improbable candidatura única, almenys d’un programa coordinat, que inclogui el compromís d’articular govern en el següent mandat. És important per garantir que de les pròximes eleccions en surt un triomf incontestable a favor d’una nova Badalona i d’un govern regenerat, amb cares noves i amb capacitat i il·lusió per afrontar els reptes de la tercera ciutat del país.
És urgent que els passos que han iniciat ICV-EUiA, CiU i el PSC saltin dels titulars dels diaris al saló de plens. Però l’èxit de l’operació depèn també dels que estem fora del plenari, en associacions o partits polítics.
Sabrem estar a l’alçada? No en tinc cap dubte.
A continuació, alguns apunts del blog ampliant alguns dels conceptes:
- 12 apunts crítics amb la gestió cultural de Badalona: sobre la manera com ha governat el PP, replicable a altres àmbits.
- Cinc preguntes sobre els pròxims 4 anys a Badalona: les meves (fallides, o no tant) prediccions per al mandat que començava el juny de 2011.
- Projecte, projecte, projecte: apunt fet pocs dies després de les darreres municipals, en les quals vaig concórrer amb ERC encapçalant Accent, un grup d’independents. Hi defensava un govern a tres. CiU, PSC i ICV-EUiA. De la necessitat d’entesa entre els grups de l’oposició també en parlava a El carro de l’oposició.
- Badalona, escenari d’un nou experiment: Sobre l’agenda ‘nacional’ oculta del PP a Badalona.
- Coses que (potser) passaran fins al 2015: Un apunt del febrer de 2011, quan la victòria del PP semblava improbable… En tot cas, recull alguna idea que es podria reprendre.
- La ciutat no ha desertat: sobre la vida social ‘tocada’ després de l’arribada al poder del PP.
- Discussió sobre el futur alcalde de Badalona: 4 idees clau: un article que recull diferents reflexions i articles d’altres persones (Enric Juliana, Jordi Ballesteros, Pep Mita, Antoni Puigverd, Toni Soler) criticant la falta d’entesa per evitar l’alcaldia del PP.