Ahir em vaig referir a l’article Empadronament i immigració de Ferran Falcó. El primer tinent d’alcalde de Badalona dedica un article en el seu blog a la polèmica de l’empadronament de Vic. Vaig compartir-lo al meu mur de FB i al meu Twitter, tot subratllant que “hi matisaria coses”. Em semblava –em sembla encara– un article aclaridor, valent i raonable. Què hi matisaria?

Que passa per alt que la immigració és un fenòmen molt complex, no només un problema policial o administratiu. Que la immigració ens ha fet com som, als catalans d’avui; i que la immigració ja ens està fent, avui, d’alguna manera diferent als catalans de demà. En Ferran n’és ben conscient, però en l’article hi passa una mica de puntetes i crec que això és un error estratègic.

Parlar del paper positiu de la immigració no és ‘ingenu’ és de justícia, i cal reivindicar-ho. Això ho trobo a faltar en el debat d’aquests dies… em dóna la sensació que els del PP i la PxC estan aconseguint imposar el seu ‘marc’: que la immigració és, bàsicament, un problema. I hi ha problemes, naturalment: molts i molt importants, com els que l’Ajuntament de Vic ha posat damunt la taula i als quals es refereix en Ferran Falcó i als quals, sí, cal aproximar-nos sense demagògies. Però la immigració no és un problema en sí mateixa. Hi hem d’insistir com ‘ells’ insisteixen en el contrari.

En un dels últims paràgrafs diu: “Vull una societat on no hi hagi immigrants il•legals perquè, d’una banda, no tinguin la necessitat de venir a terres més riques a causa de la situació de misèria als seus països, i de l’altra, perquè tinguin molt més difícil l’entrada. ”

Difícil? Com si fos una invasió incòmoda? Un mal que hem de suportar estoïcament? En aquest punt m’agués agradat més llegir… “i de l’altra, perquè es trobin amb una llei justa que reguli i atengui adequadament l’arribada de nous ciutadans”. Perquè aquests nous ciutadans són actors protagonistes (que fan rutllar l’economia, que enriqueixen la nostra cultura, la nostra mirada) i no convidats a qui ‘concedim’ el permís d’estar entre nosaltres. En Ferran ho sap i crec que ho comparteix, això. M’hagués agradat que hi dediqués unes línies, en l’article.

Algú pot pensar que la meva argumentació pateix del ‘mal’ del ‘políticament correcte’… crec que no. El llenguatge és important. Als EUA ho tenen claríssim (Lakof). I nosaltres?